La Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat) defensa que la gestió forestal ha estat «clau» per limitar l’abast de l’incendi de l’Anoia, evitar danys personals i facilitar la feina dels Bombers. Amb el foc estabilitzat i unes 500 hectàrees cremades, el gerent de l’entitat, Jordi Tarradas, assegura que una bona gestió dels boscos és «fonamental» per reduir la dimensió dels incendis: «No podem evitar els focs, però sí que podem aconseguir que siguin de dimensions més contingudes». Tarradas denuncia que Catalunya arrossega un «dèficit cronificat» en la gestió forestal i reclama «amb urgència» un canvi de model que passi per més recursos econòmics, «menys burocràcia» i una major col·laboració publico-privada.
Des de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat) veuen amb molta preocupació els incendis a Catalunya. «Tenim la sensació de viure el dia de la marmota perquè la història es repeteix estiu rere estiu», ha afirmat el seu gerent, Jordi Tarradas. Incendis com el de l’Anoia, que ja porta unes 500 hectàrees cremades des de dilluns i que continua estabilitzat, demostren que la gestió és «fonamental» per facilitar les tasques d’extinció.
Tarradas posa l’exemple de la zona on es va situar el cap del foc. En algunes finques ja s’havien fet treballs forestals i això va permetre que el foc «passés a un nivell d’intensitat que els mitjans d’extinció el poguessin extingir». Això va ser «clau» perquè l’incendi «baixés d’intensitat i fos més fàcil de gestionar». Segons el gerent de Boscat, quan hi ha una bona gestió el foc «no corre per les capçades dels arbres, sinó que va pel terra». I la prova és que han canviat de color però els arbres no estan calcinats.
Darrere aquests treballs hi ha l’Associació de Propietaris Forestals Miralles-Orpinell, creada el 2010 i que actualment s’encarrega de la gestió en 13 municipis de l’Anoia, incloent-hi la Pobla de Claramunt. L’associació compta amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona. «I això permet que es pugui fer gestió forestal any rere any, que no és suficient, ho sabem, però ja és molt si es compara amb la resta de Catalunya «, ha remarcat.
«Cal passar a l’acció perquè l’acumulació de combustible als boscos és enorme», subratlla. Així mateix, creu que també cal prendre consciència de les limitacions del model actual. «L’Administració funciona d’una manera que ho fiscalitza tot prèviament (…) i això és una càrrega burocràtica». Per ser més àgils, creu que caldria importar el que fan a altres països on els privats «tenen més llibertat» per actuar i amb una fiscalització a posteriori. «Les associacions tenen tècnics habilitats per l’administració, que poden autoritzar certes coses i que després l’administració fiscalitza», precisa.
També veuen un «error» la política de creació de nous parcs naturals. «Dona una falsa sensació de seguretat, com si, creant més legislació i normes per protegir, tindrem un país més segur», afirma. A la pràctica, però, creu que el territori és «més vulnerable» perquè cada cop és més complex fer gestió forestal.
El representant dels propietaris forestals també demana «no criminalitzar els habitatges de fusta» perquè «la fusta no és insegura de per si». Cal especificar, però, que «no és el mateix una casa de fa 20 anys amb una casa construïda ara», ja que actualment es tenen en compte molts més elements de seguretat i qualitat que abans. «És molt més insegur tenir una casa de mala qualitat, amb molts elements sintètics que cremen a l’instant que no una estructura de fusta», afegeix.
Nia Escolà / Mar Martí / Lourdes Casademont – ACN
