Presentació a Igualada de “Seguirem vivint. Gina: una mort lluminosa és possible”

La sala de socis de l’Ateneu Igualadí acollirà dissabte, 21 de febrer, a 2/4 de 7 de la tarda, la presentació del llibre “Seguirem vivint. Gina: una mort lluminosa és possible”, de la periodista Elisabet Pedrosa. L’abril de l’any 2008 es presentava, també en el marc de l’Ateneu Igualada i organitzat per Llegim…? Llibreria, el llibre “Criatures d’un altre planeta”, un llibre on Elisabet Pedrosa explicava la història de la seva filla Gina, afectada per una malaltia poc freqüent, la síndrome de Rett. La Gina va morir ara fa un any i l’Elisabet ha volgut relatar el que considera que és una mort lluminosa i privilegiada, en braços de la mare, en presència de la família, i a casa, perquè hi ha una manera “més lluminosa d’entendre la mort”. Després d’aquesta experiència Elisabet Pedrosa, inevitablement, va començar a escriure,  “Seguirem vivint”. L’acte, amb l’autora, comptarà amb la presència de representant de l’equip de Cures Pal·liatives Pediàtriques de Sant Joan de Déu.

Seguirem vivint és el monòleg d’una mare amb la seva filla morta, escriure per no perdre el senderi, i sobretot evolucionar en aquesta escriptura per poder tirar endavant. Explica amb naturalitat i lucidesa la mort de la filla, i la desesperació dels últims anys i mesos al seu costat en un camí de pèrdua continuada. I ens narra també el dia a dia després de la seva mort: el buit vertiginós, el dolor profund i el desconcert. I com es reprèn a poc a poc el fil de la vida: tornar a omplir el carro al supermercat, tornar a menjar i a cuinar, tornar a ballar i a descobrir la natura, tornar a somriure, tornar a fer l’amor… En definitiva, tornar a viure després de la pitjor experiència en la vida d’una família. I fer-ho amb alegria i amb els que han quedat vius, però també parlant i integrant els que són morts en el present. És un text de comiat, de record de la filla, d’agraïment, i per compartir una mort reveladora, despullada -gairebé pornogràfica-, sense eufemismes i punyent; i és també un cant a la vida, la d’aquí, i la de més enllà potser. Al principi de la vida, per donar la benvinguda a un ésser estimat, ens omplim d’amor i afecte, i per fer el comiat hauríem d’aconseguir que també fos així.

El llibre Seguirem vivint és un testimoni excepcional per sensibilitzar sobre el gran paper d’acompanyament a la mort de les cures pal·liatives pediàtriques, perquè sigui un dret el que ara encara és un privilegi: que tot infant en situació crítica mori acompanyat.