De la mà de dos personatges a punt d’embarcar cap a Cuba –en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la Montserrat, filla de la burgesia barcelonina–, Pilar Rahola planteja a ‘El carrer de l’Embut’ una passejada literària per un entramat de relacions que passa per sindicalistes, polítics, artistes i pescadors.
Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, fins a la proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, de la bomba del liceu a l’esclat de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937; i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Macorina i l’esclavatge. I, com un món dins el món, tancat i tanmateix reflex de l’exterior, Cadaqués: un gresol on es fonen el paisatge tel·lúric i la cultura refinada, les bruixes, la vida dels pescadors i els burgesos estiuejants, la Ben Plantada, Dalí, el pedagog Lluís Tasis, Duchamp… Un gresol, malgrat tot, que amb la Guerra Civil no podrà escapar d’esberlar-se i que el trastornin els vaivens del món i de la història.
Valent-se de la tècnica del collage i alternant els punts de vista per retratar una realitat calidoscòpica, Pilar Rahola evoca un univers que viatja cap a l’esfondrament, i, alhora, ret també un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l’estendard.
L’autora
És doctora honoris causa per la Universidad de Artes, Ciencias y Comunicación de Santiago de Xile. Entre d’altres, ha rebut el premi Daniel Pearl de la Lliga Antidifamació Americana, el premi Atlàntida, concedit pels editors catalans, el premi Mass Media, atorgat per l’American Jewish Committee, i el premi Drets Humans Morris B. Abram, de l’organització UN Watch.
El seus darrers llibres són els èxits de vendes «La màscara del rei Artur» i «La república islàmica d’Espanya», així com «En directe», escrit amb Josep Cuní.