Ajuntament i veïns de Sant Pere Sallavinera s’oposen al projecte d’ampliació d’un aeròdrom abandonat que hi ha al poble. Alguns d’ells denuncien manca d’informació i «molta opacitat». El projecte, de capital privat, contempla una freqüència mitjana de 30 vols al dia i la creació d’una zona amb bar i barbacoa, un club social i nous hangars. L’alcalde del municipi, Maties Bosch, assegura a l’ACN que estan lligats de «mans i peus» perquè l’empresa ha seguit tots els procediments legals. Per la seva banda, el gestor de l’aeròdrom aclareix que la infraestructura serà únicament per a aviació esportiva lleugera i de lleure, i assegura que les operacions es faran «per sota del llindar que determina la normativa ambiental».

«Hem tingut un ‘déjà vu’, és un fantasma del passat que torna». Així s’expressa Jaume Torrades, un veí de Sant Pere Sallavinera que a la dècada del 2000 ja va lluitar contra un projecte per ampliar l’aeròdrom. A diferència d’ara, en aquella ocasió era la Generalitat qui impulsava la iniciativa en el marc del Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports. Volien comprar els terrenys -de propietat privada- i fer-hi un aeròdrom de 16 hectàrees amb una previsió d’unes 64 operacions d’enlairament i aterratge diàries.

El projecte va generar un fort rebuig veïnal i també dels ajuntaments de tots els municipis del voltant. Finalment, l’any 2013, el Tribunal Suprem va anul·lar l’aprovació del Pla Director de l’aeròdrom Calaf-Sallavinera després d’un recurs que va presentar l’entitat ecologista el Saüquer. En concret, la Generalitat va ometre fer l’avaluació d’impacte ambiental, que era obligatòria.

Dotze anys després d’aquella sentència, els veïns tornen a veure com es vol reactivar aquest equipament, que porta anys abandonat. «Sabíem que corríem el risc que aquí es fes alguna cosa, però tenint en compte la sensibilitat i el malestar que podia crear, ens ho haurien d’haver explicat tot molt millor». Són paraules de Maria Caparrós, una veïna del municipi que es queixa, sobretot, de la manca d’informació que han rebut sobre el projecte i la «poca transparència».

Sense marge de maniobra

L’alcalde de Sant Pere Sallavinera, Maties Bosch, subratlla que l’Ajuntament no té marge de maniobra per fer front al projecte que ha presentat un particular per ampliar l’aeròdrom del poble, situat a 900 metres del principal nucli de població. Tot i estar-hi en contra, Bosch diu que l’Ajuntament no pot negar-se a tramitar l’avanç del Pla Especial, ja que, del contrari, el promotor podria denunciar-los. «No ens hi podem negar perquè hi ha una llicència d’aviació i està tot dins de la llei, però no estem d’acord que passin avions per sobre nostre tot el dia», subratlla.

Tot i això, l’alcalde remarca que la decisió sobrepassa l’àmbit municipal i serà el Departament de Medi Ambient i Urbanisme de la Generalitat qui haurà de decidir si, finalment, es pot tirar endavant el projecte o no. Per tot plegat, l’Ajuntament anima els veïns a presentar al·legacions. Per altra banda, Bosch ha volgut deixar clar que ni l’Ajuntament ni el poble rebran cap mena de compensació econòmica si es posa en marxa l’aeròdrom.

Aquesta setmana s’ha tancat el període per presentar suggeriments a l’avanç del Pla Especial de l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera. Un tràmit que, segons remarca l’Ajuntament, no era obligatori posar-lo a exposició pública. D’aquesta manera, el batlle ha volgut sortir al pas de les crítiques d’alguns veïns que acusen el consistori de manca de transparència. Diversos veïns de Sant Pere Sallavinera i els municipis veïns d’Aguilar de Segarra i Castelltallat han presentat al·legacions i també ho ha fet l’Associació per la Sostenibilitat Ambiental de l’Alta Segarra i l’Anoia (ASAASA).

30 vols diaris de mitjana

El projecte l’ha impulsat l’empresa Subados S.L., que ja fa uns quants anys va comprar  els terrenys de l’aeròdrom. Segons consta al projecte que s’ha registrat a l’Ajuntament i al qual ha tingut accés l’ACN, l’empresa preveu crear nous hangars, oficines, un bar i una zona de barbacoa, un club social, un taller i un centre de formació per a mecànics i personal de manteniment, entre d’altres. En concret, la pista seria de 780 metres i el projecte especifica que es podrien arribar a fer fins a 15 vols complets diaris (30 entre enlairament i aterratge).

Des de la gestora de l’equipament asseguren que l’aeròdrom «no servirà com a terminal de passatgers ni per a aviació comercial» sinó que serà «únicament per a l’aviació esportiva lleugera i de lleure». Expliquen que serà una pista d’herba i que el seu manteniment «no requereix de rec». A més, asseguren que les operacions diàries que es facin seran «en qualsevol cas, per sota del llindar que determina la normativa ambiental, tant per nuclis de població com per a masies aïllades». També volen posar en valor que l’aeròdrom servirà per a tasques d’extinció d’incendis.

Els impulsors de la iniciativa expliquen que han seguit «tots els procediments legals de cautela i salvaguarda establerts per la legislació, tant autonòmica com estatal, així com els procediments urbanístics i mediambientals». Al mateix temps, asseguren que tindran en compte les al·legacions que es puguin presentar «segons el procediment urbanístic vigent». D’altra banda, han demanat que es creï una comissió paritària amb l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera per fer un «seguiment de l’activitat» i que els veïns puguin «manifestar les seves inquietuds de manera regulada».

«És un territori saturat de projectes»

Entitats ecologistes amb presència a la zona de l’Anoia i l’Alta Segarra critiquen que el projecte de l’aeròdrom se suma a la multitud de projectes d’energies renovables que s’han implantat o estan en vies de fer-ho a la zona. «La baixa densitat de població de la zona fa que sigui molt atractiu per als promotors de grans projectes», lamenta Josep Maria Canela, president de l’Associació per la Sostenibilitat Ambiental de l’Alta Segarra i l’Anoia (ASAASA). Critica que gairebé cada mes es presenta un projecte nou. Totes aquestes iniciatives, assegura, «tenen un efecte acumulatiu que no es reflexa en els estudis d’impacte ambiental i no es té en compte l’efecte sinèrgic de tots ells».

Canela defensa que la gent que viu en zones rurals i poc poblades té «els mateixos drets» que la gent de ciutat. «Un dels valors que tenim aquí és el silenci i amb tots aquests projectes ens el trenquen. Però no només a nosaltres, també als animals perquè resulta que tenim 150 espècies d’ocells i una vintena de ratpenats, 5 de les quals amenaçades», explica Canela. A l’entitat també li preocupa que el projecte tiri endavant i que, a la llarga, s’ampliï i «acabi malmetent encara més l’Alta Segarra».

En la mateixa línia s’expressa el president de l’entitat el Saüquer, Fernando López, que assegura que s’estan fent «passos enrere» en la defensa del territori. López afirma que, igual com va passar l’any 2013 quan van guanyar el recurs de cassació al Tribunal Suprem, aquesta vegada estan disposats a «arribar on faci falta». «Presentarem al·legacions i, si veiem que cal anar per la via judicial, també ho farem perquè per nosaltres no té cap mena de sentit fer un aeròdrom aquí tenint en compte que ja n’hi ha uns quants a la vora», exposa López.

Mar Martí / ACN