Neus Peris mostra el seu talent al Teatre de l’Ateneu

«Miralls i miratges» és una de les diverses propostes de concert que la pianista catalana Neus Peris està oferint durant aquesta temporada per diferents sales catalanes, i que es va poder escoltar el passat 28 de març al Teatre Municipal de l’Ateneu d’Igualada. El repertori del concert inclou obres del classicisme fins al s. XX. Les versions de la Sonata en Mib Major (Hob.XVI/52) de Franz Joseph Haydn i de la Fantasia en fa menor op.49 de Frederic Chopin són molt remarcables, però és en el repertori dels s. XX on el treball de la pianista excel•leix i amb qui ella mateixa reconeix «tenir una afinitat especial».

De fet, no és el primer cop que Neus Peris s’enfronta davant del públic al compositor francès Olivier Messiaen i demostra tenir el temperament just i lamaduresa per interpretar unes obres que destaquen per la seva dificultat en la interpretació: un llenguatge complex basat en proporcions matemàtiques gens fàcil de digerir i un estil narratiu místic on el control del tempo -absolutament estàtic- és innegociable. En aquesta ocasió, va interpretar dos peces de les vint que conformen l’obra «Vingt regards sur l’Enfant-Jésus», considerada una de les obres més importants del repertori pianístic contemporani i que Messiaen va composar durant la 2a guerra mundial. El miratge -del títol del concert- agafa aquí unes dimensions absolutament catòliques i la música transporta el públic a un viatge místic ple -tal i com indica la pròpia partitura- d’ocells a l’estiu, campanars que ressonen o estrelles que brillen al cel.

Les peces virtuoses per a piano «Noctuelles» i «Oiseaux tristes» formen part de l’obra «Miroirs» que el compositor vasco-francès Maurice Ravel va composar l’any 1905 dedicada als seus companys del grup francès d’avantguarda «Els apatxes». El mateix Ravel – i citant l’obra Juli Cèsar de Shakespeare- justifica el títol amb que «La vista no es coneix ella mateixa abans d’haver viatjat i haver trobat un mirall on es pot reconèixer». I amb una interpretació d’altíssim nivell és aquesta idea la que Neus Peris vol transmetre al públic, que la música ens reflecteix a nosaltres mateixos com un mirall, des de la premissa que la pròpia pianista afirma de que cada cop més el públic entén els compositors del s. XX i està preparat per entendre i rebre les sensacions que transmeten aquests compositors. En paraules seves «Si abans es vivia una època on tot havia de ser bonic i meravellós» la llarga successió de fets que ha portat el s. XX a la humanitat fa que els llenguatges d’avantguarda del s. XX reflecteixin al mirall totes les convulsions històriques – tan bones com dolentes- que aquest últim segle ens ha deportat.

La interpretació estilísticament rigorosa i el treball minuciós previ d’aquest repertori -un mirall i un miratge- situen a la pianista Neus Peris com un dels referents catalans del repertori d’avantguarda francès per a piano de la primera meitat del segle XX. Un referent que s’hauria de cristal•litzar definitivament amb una aposta agosarada però ferma per part d’algun programador per poder escoltar-la en un recital, interpretant un repertori integral d’inici a fi d’aquests compositors.