A Catalunya es van diagnosticar l’any 2024 un total de 5.439 càncers de mama, el tumor més estès entre les dones. Tot just després de complir els 41 anys, Alba Segura es va trobar un bony al pit i, a partir d’aquí, «es va desenllaçar tot». A principis del 2023 li van extirpar el pit i diversos ganglis que tenia a l’aixella i va continuar amb sessions de quimioteràpia i radioteràpia. Ara segueix un tractament hormonal. Aquesta setmana s’ha sotmès a la micropigmentació de l’arèola i el mugró a l’Hospital d’Igualada i considera que és com «tancar el cercle». «T’ajuda a nivell d’autoestima i a tancar tot aquest procés i posar el colofó final», assegura en una entrevista amb l’ACN coincidint amb el Dia Internacional del Càncer de Mama.

L’Alba és veïna de Guissona (Segarra) i fa tres anys que li van detectar un tumor hormonal al pit. «A la dutxa em vaig trobar un bony al pit, vaig anar de seguida al metge perquè m’ho mirés i a partir d’aquí es va desenllaçar tot», recorda. Les proves que li van fer a l’Hospital d’Igualada li van trobar un tumor de 3 centímetres i, de seguida, els facultatius li van dir que s’havia d’extirpar tot el pit i també diversos ganglis que tenia a l’aixella. «Després de l’operació vaig passar per 16 sessions de quimioteràpia i 16 de radioteràpia», relata Segura. Ara, s’està sotmetent a un tractament hormonal que es pot allargar més de cinc anys: «És una mena de menopausa induïda perquè els estrògens no treballin i no hi hagi activitat hormonal».

Aquesta setmana l’Alba ha fet un pas més en el seu procés de recuperació, la micropigmentació de l’arèola i el mugró. És una tècnica estètica poc invasiva i indolora que es fa a nivell ambulatori i consisteix en introduir una sèrie de pigments d’origen vegetal perquè l’arèola i el mugró puguin recuperar un color i volum el més semblant possible al que tenien abans de la intervenció. «Si algú està passant per un cas similar li recomano totalment perquè és com tancar el cercle», expressa Segura. En aquest sentit, agraeix que aquesta tècnica la cobreixi la sanitat pública i destaca que a ella l’ajuda a nivell d’autoestima: «Em va bé per tancar tot aquest procés i posar-hi el colofó final».

A l’Hospital d’Igualada atenen cada any prop de 90 de pacients amb càncer de mama i actualment fan unes 24 reconstruccions mamàries anuals. Des del juny de 2024, el centre sanitari permet també restituir l’aspecte i la simetria del pit amb la tècnica de la micropigmentació, un procediment que consta d’entre dues i tres sessions. En aquest temps, l’hospital ha realitzat una quarantena sessions de micropigmentació per completar la reconstrucció mamària en 17 dones.

«Amb la crescuda dels cabells no s’acaba tot»

Sobre l’impacte psicològic davant del diagnòstic del càncer de mama, Segura ha dit que, d’entrada, es va «quedar en xoc». «Al principi penses que això no m’ho estan dient a mi i et quedes completament bloquejada», recorda. Amb tot, explica, que, «un cop et poses en mans dels professionals i del circuit i el protocol s’activa,  ja no et deixen sol i et quedes més tranquil·la perquè saps que estàs en mans d’aquells que en saben».

Tot i això, Segura recorda que, un cop li va començar a créixer els cabells de nou, la gent del seu voltant pensava: «Mira que bé, com que a l’Alba li surt el cabell ja s’ha acabat, ja està bé». I va ser tot just al contrari: «En aquell moment és quan comença el xoc amb la teva realitat. Em trobava dins d’un cos que et canvia per complet, era com si una senyora s’hagués menjat l’Alba. Estava molt inflada per la cortisona i per una menopausa artificial que m’havien provocat». Admet que, «no es reconeixia» i que sovint es preguntava: «Ara què faig amb la meva vida?»

De fet, explica que la va ajudar molt no deixar de treballar en cap moment. «No vaig deixar de treballar, primer, perquè soc autònoma i no m’ho vaig poder permetre. Però, alhora, va ser la meva millor teràpia», recorda. Diu que poder veure gent i fer reunions li «donava vida» i li va proporcionar «l’empenta» per poder tirar endavant.

«No li diguis a algú que té càncer que és una lluitadora»

Segura admet que també és important l’ús del llenguatge quan parles amb una persona a qui li han diagnosticat un càncer: «Hi ha molta gent que em deia que era una lluitadora i això és millor no dir-ho a un malalt de càncer. «Lluitar contra qui? Contar el meu propi cos?», es pregunta. En aquest sentit, recomana que és millor dir expressions com «intenta ser valent» o «intenta tenir la millor actitud possible» perquè «l’actitud davant d’un problema si que és responsabilitat d’un mateix».

Mar Martí / ACN