Aquest llagost va ser citat, per primera vegada a la història, a la localitat de la Joncosa del Montmell (Baix Penedès) l’any 1934, i des de llavors no s’hi havia tornat a trobar. De fet, no va ser fins al 2009 que aquest ortòpter, de la família dels Pamphagidae, va ser descrit per l’especialista Josep M. Olmo, del Departament d’Agricultura, que el va trobar en una localitat de l´Anoia. Posteriorment es va localitzar també a l’Alt Penedès. La distribució mundial de l’espècie, per tant, es circumscriu a les comarques de l’Anoia i l’Alt i el Baix Penedès.
Des que es va localitzar per primer cop el 1934 fins ara, són menys de 10 els individus d’aquesta espècie que s’han trobat i és la setena vegada que es localitza el llagost pedra del romaní.
La seva reduïda distribució mundial, escassetat i costums discrets explicarien la seva raresa i en justifiquen la inclusió en el futur llistat d’espècies d’invertebrats a protegir de Catalunya. Actualment està catalogada com a espècie “en perill d’extinció” a la proposta del catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.