L’incendi d’Òdena deixa al descobert trinxeres de la Guerra Civil

L’incendi d’Òdena del passat mes de juliol ha deixat al descobert trinxeres fetes durant la Guerra Civil espanyola. La vegetació havia amagat durant 75 anys aquests rastres dels darrers combats de la guerra. Al gener de 1939, acabada la sagnant batalla de l’Ebre, els nacionals avançaven en diferents fronts cap a Barcelona. Per una banda, una columna va cap a Manresa i ocupa Torà, Calaf i Castellfollit de Riubregós. Per l’altra, una altra columna amb divisions hispano-italianes es dirigeix cap a Igualada provinents de Montblanc.  La capital de l’Anoia acabaria caient el 22 de gener, després de tres dies de resistència. En els dies següents el cos d’exèrcit italià acabaria d’arribar al riu Llobregat en el seu objectiu d’entrar a Barcelona. És en aquests dies de gener de 1939 en els que es devien viure els combats en aquesta zona que ara l’incendi ha deixat al descobert i que recull en imatges el regidor odenenc Pep Solé.

Òdena, estratègica durant la Guerra Civil

Òdena va ser un punt estratègic durant la Guerra Civil espanyola després que s’hi construís l’actual aeròdrom d’Igualada-Òdena. En aquell moment ocupava una superfície molt major i era un camp d’aviació i d’enllaç per a l’exèrcit republicà. El 1959 l’Ajuntament d’Igualada va comprar els terrenys i va ubicar-hi l’aeròdrom actual, amb el nom d’Aeròdrom General Pere Vives Vich, en honor d’aquest militar igualadí. Aquest punt estratègic rebia bombardejos sovint, motiu pel qual es van construir refugis antiaeris com el que es va rehabilitar i mostrar per primer cop en la darrera edició de la fira Aerosport. L’any passat també es va intervenir a les ruïnes d’un punt d’observació antiaèria. Les restes es troben al cim del Puig Aguilera, a 623 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d’una instal·lació militar que va estar en funcionament entre els anys 1937 i  el gener de 1939. La República va haver de vestir una densa xarxa de punts d’observació antiaèria. D’aquesta tasca de protecció del territori i de les persones, se’n va encarregar la Defensa Especial Contra Aeronaves (DECA). Un punt cabdal d’observació i de comunicació dels possibles perills que en forma d’atacs aeris podien abatre’s sobre la rereguarda republicana era el centre que es va construir al cap d’amunt del Puig Aguilera.

Òdena va ser, així, un dels camps de batalla de l’ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya. Va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Fou l’últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d’articular cap resistència.