Divendres 17 de gener va tenir lloc a la Casa de cultura de La Llacuna una xerrada informativa sobre el paper de les comunitats energètiques en la transició ecosocial. La xerrada va ser a càrrec de Sergi Saladié, professor de la universitat Rovira Virgili i expert en transició energètica.

Les comunitats energètiques (CE) són un element mot important per aconseguir una transició energètica democràtica: són una de les formes de col·laboració essencials per un futur energètic en les mans dels ciutadans.

La xerrada va posar en context les actuals exigències per part de la Unió Europea per fer front al canvi climàtic i a la crisi energètica que ja s’està patint arreu:  els objectiu marcats per l’agenda PER 2011-2020 no s’han complert i ara es demana als Estats membres d’electrificar al màxim tots els consums per tal de abandonar els combustibles fòssils en el menor temps possible.

A Catalunya la llei de Canvi climàtic del 2016, a l’art 19 diu que el 2030 el 50% de l’energia elèctrica consumida ha de ser renovable: aquestes instal·lacions s’han de fer en espais ja degradats o utilitzats, com antics abocadors, antigues pedreres, teulats, etc, és a dir espais que de per si ja no son útils per altres usos; un altre factor important és la proximitat del lloc de producció amb el lloc de consum. La llei proposa un model energètic descentralitzat, totalment al contrari del que tenim i que s’està fent: gran empreses que acumulen grans parcs eòlics o fotovoltaics concentrats en determinades zones, lluny del lloc on va destinada l’energia. Aquesta llei però encara s’ha de desplegar i és aquí on les Comunitats energètiques tenen un paper important ja que són petites agrupacions de persones, veïns que juntes donen vida a projectes de generació energètica dimensionats a la zona, a les necessitats i controlats pels mateixos agents; perquè això sigui possible però hi ha d’haver canvis important, com facilitar els tràmits, disminuir els temps de connexió i que els ajuts arribin als privats i petits productors.

A nivell europeu hi ha molts exemples d’aquest tipus de comunitats: en Alemanya al 2020 el 53,6 % del total d’energies renovables instal·lades al país germànic era en mans de les comunitats locals, segons dades de l’Agència d’Energies Renovables d’Alemanya; en Dinamarca hi ha l’illa danesa de Samsø (4.000 habitants) que des de fa més de 10 anys ha assolit la plena sobirania en electricitat i calefacció amb un projecte comunitari. (Quadern Opcions).

Calen projectes dimensionats a cada territori o comunitat i que estiguin basats en la proximitat, s’han de diversificar la gestió de totes les fons energètiques en funció de les possibilitats de cada zona i estimular l’autoconsum i/o l’autoconsum compartit.

La xerrada estava organitzada per l’associació GLA (Grup d’Acció Local de la Llacuna) i la cooperativa Impuls Rural.