L’Arxiu Comarcal de l’Anoia ja no pot assumir una de les seves funcions primordials, la d’acollir les transferències de la documentació generada per les administracions del territori o els fons notarials. L’equipament ara hauria d’incorporar la corresponent  l’any 2001, però no ho farà per manca d’espai. Així  ho explica la directora de l’equipament, Marta Vives

Però a la documentació a la que sí ha de trobar espai són als fons privats d’associacions, particulars o empreses, perquè “o els anem a buscar quan ens ho diuen o es perden” diu Vives. Amb aquestes circumstàncies, l’arxiu ha acabat ocupant totes les plantes de l’edifici de Cal Maco, a la plaça de la Creu d’Igualada, i ha hagut d’adaptar espais externs com a dipòsit. L’ocupació és del 120%, segons la responsable de l’equipament, que lamenta que molta documentació “tot i que no es fa malbé, no està ubicada com ha d’estar”.

3,5 km lineals de documentació

A l’arxiu anoienc s’hi conserven documents des de l’any 1280 fins els nostres dies, destacant l’Arxiu Municipal d’Igualada, amb documentació del des 1339, l’Arxiu Notarial del Districte d’Igualada, amb més de 3.500 volums i amb documentació des de 1280; l’Arxiu dels Jutjats d’Igualada; l’arxiu de la Parròquia de Santa Maria d’Igualada, amb documents del segle XIV fins el segle XIX; els fons musicals, actualment en procés de catalogació; els fons d’entitats i associacions; els fons comercials, d’empreses, els personals i els patrimonials.

L’Arxiu conserva també la memòria fotogràfica de l’Anoia. A les 30.000 imatges de l’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada s’afegeixen unes 300.000 provinents dels fons de particulars. El 80% d’aquestes imatges, des de l’any 1860 fins als nostres dies, està digitalitzat. Les més antigues que es conserven són unes reproduccions de daguerrotips de la dècada de 1850 i, a més dels valuosos fons de Ramon Godó o Josep Castelltort, recentment l’arxiu ha incorporat les imatges d’alguns mitjans de comunicació locals.

17.000 documents consultats durant el 2015

L’arxiu ha rebut durant el 2015 prop de 900 usuaris presencials i 2.250 consultes dels seus continguts a internet. A la xarxa, l’arxiu anoienc té més de 200.000 pàgines digitalitzades. Entre els documents consultables en línia hi ha els llibres d’actes de l’Ajuntament d’Igualada entre 1339 a 1939, el padró d’habitants i documents del registre civil i d’allistaments militars. Marta Vives apunta que es plantegen crear perfils a les xarxes socials per tal d’obrir l’equipament a nous públics.

Pel que fa els usuaris presencials, el 50% són investigadors. L’altra meitat la formen especialistes en genealogia i estudiants de secundària, batxillerat i universitaris. Entre aquest darrer grup destaca un elevat nombre d’estudiants d’arquitectura que busquen plànols i documentació històrica sobre edificis de la ciutat. El cas més habitual, explica Marta Vives, és l’estudi i anàlisi del barri del Rec i d’edificacions de la zona a les que es dóna un nou ús en els projectes de final de grau. En total, durant el 2015 es van consultar uns 17.000 documents de l’arxiu anoienc.

Sobre els fons que custodia l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, la directora considera que “per cadascú allò que troba és el més singular”, però ens destaca alguns dels documents més originals. És el cas del Llibre de Privilegis del segle XV, que recull la concessió a la ciutat de la Fira de Reis, els llibres de protocols notarials del segle XIV o el llibre de la mostassaferia, que recull la normativa del mercat i la urbanitat de la ciutat, a cavall dels segles XV i XVI.

Ajuntament i Generalitat perfilen ara el projecte de trasllat de l’arxiu a l’antic edifici de la Teneria, que va acollir els estudis universitaris fins l’any 2014. El cost supera els 3 milions d’euros i podria estar enllestit l’any 2018. L’equipament podrà continuar augmentant la memòria de la comarca, una funció primordial en alguns casos, defensa Marta Vives: “hi ha empreses d’Igualada com Cal Font o Cal Ortínez que si no guardem la documentació gairebé serà com si no haguessin existit”.