El mercat del treball de l’Anoia agafa impuls i es recupera amb força de l’impacte de la Covid-19. Concretament, la comarca registra a finals de juny un 0,5% més de llocs de treball i 1,5% més afiliacions que el juny del 2019. De fet, aquest mes de juny s’ha sumat el major nombre d’afiliacions segons la residència padronal des del 2012 (inici sèrie disponible). Aquesta és la recuperació que es desprèn de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball, que elaboren conjuntament la Cambra de l’Anoia i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.
Si s’analitza l’evolució dels llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca s’observa com han augmentat un 4,2% el segon trimestre de 2021 respecte a un any enrere, la qual cosa fa que la xifra absoluta ascendeixi fins als 35.000 llocs de treball a l’Anoia.
Cal tenir present que aquestes dades no inclouen les persones que estan en ERTO i que continuen donades d’alta com a afiliats que cotitzen malgrat no estiguin laboralment actius. El Gabinet d’Estudis de la Cambra de Barcelona estima que la comarca va tancar el juny amb 1.200 persones en situació d’ERTO, una xifra inferior a la del maig passat quan es van comptabilitzar 1.500. Aquestes xifres són fruit d’una estimació pròpia a partir de les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat i el Ministeri de Treball.
D’altra banda, si s’analitza el tipus de règim d’afiliació, s’observa un creixement més intens entre els assalariats, amb un increment del 5% el juny de 2021 respecte al juny de 2020, mentre que els autònoms han crescut un 1,5%. Tanmateix, en comparació amb el mateix període previ a la pandèmia (30 de juny de 2019), l’evolució afavoreix al els autònoms que han crescut un 0,9% mentre que els assalariats només ho han fet un 0,4%.
La xifra d’afiliats segons la residència padronal augmenta fins a gairebé 51.000 persones
Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats han augmentat un 5,1% a la comarca respecte a un any enrere i s’han assolit els 50.933 afiliats. Aquesta xifra absoluta és la més alta assolida des del 2012 (any en què s’inicia la sèrie disponible).
En global, si es compara la xifra d’afiliats de juny de 2021 amb els nivells previs a la pandèmia, les afiliacions ja se situen per sobre el nombre de finals del 2019 (+2,9%) i del 30 de juny del 2019 (+1,5%).
Ara bé, si es comparen les afiliacions segons seu social i residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 46% més). El motiu de la diferència és que alguns treballadors residents a l’Anoia es traslladen a una comarca diferent per treballar.
L’atur registra la xifra més baixa des de l’esclat de la pandèmia amb gairebé 8.400 aturats
L’Anoia ha tancat el segon trimestre amb 8.433 persones aturades, un 6,8% menys que el mateix mes del 2020, quan encara es percebien els efectes de l’estat d’alarma, però encara un 21,8% per sobre del 2019, nivells previs a la pandèmia. Amb tot, cal destacar que aquesta xifra és la més baixa des de l’esclat de la crisi sanitària (març 2020).
Per sexe, la disminució anual és força més intensa entre els homes (-11,1%) que entre les dones (-3,6%). La variació anual de l’atur per trams d’edat ha oscil·lat entre el –22,3% de les persones més joves (de 16 i 24 anys) i el +3,9% de 55 anys o més (l’únic grup que registra un creixement). Per últim, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, destaca la disminució relativa entre els operadors d’instal·lacions i màquines, i muntadors (-16,9%).
L’Anoia viu el 2020 una de les reduccions menors del teixit empresarial de la demarcació de Barcelona
La Cambra de l’Anoia ha tornat a denunciar, de nou, la falta de dades territorials per abordar una profunda anàlisi economicoempresarial de la recuperació econòmica comarcal. Segons la Memòria econòmica de Catalunya 2020, l’Anoia va tancar el 2020 amb 3.045 empreses, però des d’aquest període ja s’ha deixat de quantificar la dada, atesa la falta d’actualització per part de l’Observatori de Treball i Model Productiu que elabora la Generalitat de Catalunya.
