El Govern ha doblat la xifra de municipis en estat d’excepcionalitat per sequera i ja són 495 els que estan en aquesta situació, incloent-hi els del sistema Anoia-Gaià. Ho ha anunciat la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, en una compareixença conjunta amb el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes. La mesura afectarà l’embassament Darnius-Boadella i set unitats pluviomètriques més. En concret, són les de la capçalera del Ter, mig Llobregat, l’Anoia, l’Empordà, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia. A més, passarà a situació d’alerta la capcelera del Llobregat, que estava en prealerta. A banda, Samuel Reyes ha valorat positivament l’episodi de pluges de les darreres hores que «donaran un parell de setmanes de marge» de reserves d’aigua.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha tornat a comparèixer al Palau de la Generalitat acompanyada pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, tal i com ja va fer fa tres setmanes. Plaja ha explicat que s’ha celebrat una nova reunió de la comissió interdepartamental per la sequera en què s’ha analitzat la situació que viu Catalunya i s’ha decidit doblar la xifra de municipis en situació d’excepcionalitat. D’aquesta forma les 224 poblacions que fins ara es trobaven en aquest estat passaran a ser 495. «És un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos», ha explicat Plaja.

Per la seva banda, Reyes ha detallat que les set noves unitats que entraran en excepcionalitat són la de l’embasament de Darnius-Boadella i les unitats pluviomètriques de l’Anoia-Gaià, la de la capçalera del Ter, la de l’Empordà, la del Llobregat Mitjà, la de Prades – Llaberia i la de la Serralada Transversal. En aquest sentit ha detallat que en breu se signarà la resolució i que aquest dimecres se celebrarà una reunió amb els municipis afectats per informar-los sobre el nou escenari.

La mesura suposa una modificació de la dotació màxima de litres d’aigua per habitant i dia, que ara se situarà en 230; la reducció de l’ús d’aquest recurs per a reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades. Així mateix, també disminueix el consum d’aigua per a usos industrials i recreatius. A més, es prohibeix regar jardins i zones verdes de caràcter públic o privat, així com gespa. L’excepció són les superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua de les depuradores.

Tampoc es permet netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable. Pel que fa a les piscines, la situació d’excepcionalitat estableix que només es podrà fer l’ompliment parcial d’aquelles que disposin de sistemes de recirculació. En centres educatius, sí se’n podran fer servir de desmuntables, sempre i quan siguin de menys de 500 litres i s’utilitzin per al bany d’infants.

Les pluges donen dues setmanes de marge

Samuel Reyes s’ha referit als episodis de pluja del cap de setmana i ha assegurat que han estat “positius” però “insuficients”. Ha explicat que han permès que el sistema Ter – Llobregat hagi incrementat dos o tres hectòmetres les reserves d’aigua però ha dit que el dèficit encara es manté molt elevat. “Ens han donat dues setmanes de marge de reserves d’aigua”, ha assegurat Reyes que ha dit que gràcies a elles la hipotètica declaració d’emergència prevista fins ara per a finals d’agost o principis de setembre s’ha endarrerit dues setmanes.

Amb tot, ha remarcat que per revertir l’actual situació “caldria que tot el mes de maig estigués plovent” perquè més enllà dels embassaments també se’n beneficiessin els municipis que depenen dels aqüífers i la pluviometria i que no estan connectats a cap xarxa supramunicipal.

Tot i que el gran beneficiat de l’episodi de pluges va ser el Ter, el principal riu de les conques internes i que va arribar a multiplicar per quinze el seu cabal, Reyes ha recordat que “dos dies no arreglen 30 mesos de sequera”. Per aquest motiu, ha matisat, aquesta unitat pluviomètrica també ha entrat en situació d’excepcionalitat.

Més recursos per fer front als incendis

Per la seva banda, la portaveu del Govern també ha assegurat que les pluges dels últims dies han servit per minimitzar temporalment l’estrès hídric que pateixen els boscos catalans. Ha explicat que durant la reunió de la comissió interdepartamental s’ha abordat també la campanya d’extinció d’incendis, que enguany s’avança a l’1 de juny per l’acumulació de biomassa seca als boscos. Aquest mes d’abril ja hi ha hagut sis incendis provocats per llamps. Els focs de vegetació entre gener i mitjans d’abril han crescut un 16% respecte a l’any passat i un 60% en comparació amb el 2021.

Del total d’incendis de vegetació entre gener i abril, 175 han estat incendis forestals, amb un balanç de prop de 680 hectàrees cremades. Això suposa un 2% de focs forestals i un 35% de superfície cremada més respecte al mateix període de l’any 2022.

El cos de Bombers de la Generalitat comptarà amb més de 2.600 bombers funcionaris, d’entre els quals 250 nous bombers de l’escala bàsica. El cos també tindrà 101 nous caporals, 57 sergents i 20 oficials de la promoció interna de comandaments. Cal sumar-hi, alhora, els més de 1.350 bombers voluntaris operatius actualment, als quals caldrà afegir-hi 176 nous bombers voluntaris a finals de maig.

A més, s’incrementarà la plantilla amb personal laboral de suport: 64 places de diferents tipologies, entre les quals 37 Tècnics Especialistes Operadors de Control (TEOC) i 372 auxiliars forestals (AOF) de reforç de campanya.

D’altra banda, el Cos d’Agents Rurals comptarà amb 495 agents distribuïts pel territori, 238 vehicles amb mitjans d’extinció per a una primera intervenció, 18 drons, i 1 helicòpter del Grup de Suport Aeri.

Pel que fa a mitjans, s’incorporaran 30 noves Bombes Rurals Pesades (BRP) i s’avançarà l’arribada de dos helicòpters i dos avions bombarders (AVA) al mes de maig. En concret, durant la campanya forestal es disposarà de 22 mitjans aeris: 5 avions de vigilància i atac, 10 helicòpters bombarders, 6 helicòpters de comandament, i 1 helicòpter de coordinació.

De cara a aquesta campanya d’incendis, el Govern triplica els recursos destinats a la prevenció.  Del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya 2022-2025, dotat amb 74 MEUR, s’hi destinen enguany 20 milions.

Doblar la capacitat de les dessaladores

A preguntes dels periodistes, el director de l’ACA també s’ha referit a les dessaladores previstes. Ha explicat que la del Prat ja té capacitat per produir 80 hectòmetres d’aigua i ha dit que la intenció és que Catalunya pugui doblar aquesta xifra en els propers tres o quatre anys. Ha detallat que la dessaladora de Tordera, que actualment pot produir vint hectòmetres d’aigua, incrementarà la seva operativitat fins arribar a 80 i que a més, es posarà en marxa la nova instal·lació de l’àmbit del Foix, que se situarà a Cubelles. “A la planificació que s’aprova aquest mes de maig es preveia que aquesta iniciés la seva activitat l’any 2027 però volem accelerar la seva entrada en funcionament perquè sigui una realitat en tres anys o tres anys i mig”, ha indicat.

Alhora, ha dit que les dessaladores no són l’única solució per combatre l’estrès hídric que afecta l’àrea metropolitana de Catalunya, també ha apostat per la regeneració d’aquest recurs, una mesura “més econòmica” i que passarà per invertir 120 MEUR en els propers cinc anys.

Moratòria per les sancions

El director de l’ACA ha explicat que per ara no s’ha interposat cap sanció a cap municipi per haver superar el límit de consum d’aigua per ciutadà mitjà. Alhora, ha recordat que la setmana passada els responsables de l’ACA van reunir-se amb representants d’entitats municipalistes per abordar la forma més adequada de fer arribar i invertir lla línia de 50 MEUR de subvencions que va aprovar-se en el marc de la Cimera de l’Aigua que es va celebrar el mes de març passat.

Per la seva banda, Plaja, ha explicat que el Govern segueix mantenint converses amb la resta de grups parlamentaris per arribar a un acord respecte a aquesta qüestió. Ha dit que l’executiu català té “la mà estesa” per assolir un pacte i ha dit que la voluntat de negociar-ho tot hi és.

Norma Vidal / ACN