El proppassat dissabte 13 de juliol, quinze ciclistes de la Mancomunitat ens apleguem a les nou del matí al poble de Zalduondo. Hi hem anat en cotxes particulars des d’Arbizu, poble on hem sopat i dormit. Som al cor d’Euskadi. És Navarra, a la vora mateix de Gipuzkoa i Araba. Tothom hi parla euskara. Abans d’esmorzar a l’ermita d’Urbia ens tocarà pedalejar un bon tros i superar un important desnivell. Agafem una pista que enmig d’un bosc de faigs enorme i inacabable va pujant per una valleta al llarg de Gostingorri, Zumarraundi, Urkiola, Leizarrate.  Sempre en pujada constant. Fa bo i estem contínuament a l’ombra. Quan som a Arkiola el paisatge comença a eixamplar-se. El camí, que en  algun tram és corriol, és còmode, però puja constantment. A cap d’una bona estona de suar arribem a l’ermita i el refugi de Urbia. El lloc, Gorostiaran, és deliciós i molt aprop del santuari d’Arantzazu. Grans pastures, amb molts cavalls i vaques, enmig les serres d’Urkilla i Aizkorri. Estem a uns mil dos-cents cinquanta metres. N’hem pujat uns nou-cents des de la sortida. Déu n’hi dó, per encara no haver esmorzat com cal. A Urbia ens donen un copiós esmorzar que cruspim en un tres i no res. Hi havia gana. I sant tornem-hi, que les pujades encara no s’acaben. Desfem uns quilòmetres del recorregut fins que agafem una antiga calçada romana bastant ben conservada, a Eskaratza. Camí tècnic. Sempre enmig del bosc. A Catalunya no hi han fagedes tant grans. Passem pel Paso de San Adrián i l’ermita. És un túnel natural, llarg  i poc de poca alçària. Antigament era de pas obligat en aquestes contrades. Anem baixant però encara hi ha moltes sifonades. Perdem cota encara que ben lentament. Anem acumulant desnivell en pujada. Seguim el GR-121.1. fins Tres Mugas. Trobem molts senderistes i excursionistes fent curses i marxes. La bellesa del lloc s’ho mereix. Passem Txabolatxiki i arribem a l’embassament Urdalur que seguim. La pista ara és bona i ens apropa a la N-1, fa un parell de sifonades i seguint la riera Mandubieta per finir a Alsasua, ciutat gran on ens espera un excel•lent dinar. Ben tipets i alegrois sortim per Etxarri-Aranatz i seguint una petita carretera arribem al cap de poc al poble d’Arbizu, on hem dormit la nit passada. Hem fet un desnivell de mil cinc-cents metres i una llargada de setanta quilòmetres. La gent s’ho ha passat molt bé  malgrat la relativa duresa del trajecte.