En la peculiar família Bélier, tots són sords menys la Paula, que té 16 anys. Ella és indispensable per als seus pares en el dia a dia, sobretot en l’explotació de la granja familiar. Animada pel seu professor de música, que ha descobert en ella un sorprenent do per al cant, decideix preparar la prova per a un concurs de ràdio nacional. Una elecció vital que podria significar allunyar-se de la seva família i fer un pas més cap a l’edat adulta. Podran els Bélier sobreviure sense qui ha estat sempre els seus llavis i les seves oïdes o triomfarà l’esperit d’una família que faria qualsevol cosa per seguir unida?

Aquesta comèdia francesa, hereva de les grans pel·lícules dels anys 50, funciona esplèndidament a l’hora de barrejar rialles amb alguna que d’altra llagrimeta. El seu millor encert radica en la manera en què ens presenta a la família protagonista i, sobretot, a la seva filla de veu angelical. La Paula, resulta que no és la normal del grup, precisament perquè no és ni sorda ni muda i, a més, té una magnífica veu i un talent dels
que farien girar de patac al jurat de La Voz.

Aquesta excel·lent exaltació d’allò que és diferent és on la pel·lícula funciona perfectament. És capaç de fer acudits (i alguns els podríem qualificar de sanament incorrectes) sobre persones amb minusvàlues i també i per sobre de tot, és capaç de transmetre el que és la música per aquelles persones que no poden escoltar-la però si sentir-la.

Una fórmula que funciona i que distreu i diverteix l’espectador. Que més podem demanar per una tarda de diumenge? Sortegem un pack de dues entrades entre els nostres lectors. Per optar-hi només cal enviar un correu electrònic a redaccio@anoia.wn03.thegecocompany.com.