Dijous al migdia, nerviosos i amb la maleta a punt, tot el grup de gatzarencs i gatzarenques vam pujar a l’autobús preparats per emprendre el viatge direcció Vitòria. La primera nit la vam passar a l’alberg monestir de Barria (en un poblet a 20 minuts de la capital basca) amb un preciós claustre i un ambient ben tranquil. L’endemà al matí ja vam arribar a la Ikastola on els nens i nenes bascos ens van rebre amb una gran benvinguda amb balls tradicionals i cançons. Seguidament vam realitzar un seguit de jocs de coneixença per dins les instal•lacions de l’escola i ja vam aprendre algunes paraules en basc. Fins i tot vam intentar dir algun embarbussament! A la tarda, després d’haver dinat a casa de les famílies d’acollida, vam anar a patinar sobre gel. Alguns amb més habilitat que d’altres intentàvem lliscar suaument i mantenir-nos drets, però més d’un va poder comprovar la fredor del gel amb una caiguda de cul a terra!
Dissabte al matí pels carrers del centre històric de Vitòria es va realitzar el “mercat de l’Almendra” amb tot de paradetes artesanals i vam aprofitar per fer una visita turística pel centre de la ciutat guiats per les famílies basques, que ens anaven explicant tota la seva història, curiositats, festes i edificis més importants. I així va arribar la tarda del concert. Primerament cada coral va interpretar les seves cançons i després es van cantar un parell de cançons conjuntes en català i en basc. Tant uns com altres vam intentar aprendre’ns amb esforç i il•lusió una cançó en l’altre idioma i encara ens en vam sortir prou bé!
Finalment va arribar diumenge, el nostre últim dia al País Basc. Però abans de marxar vam anar a passar el matí al Parc de Salburua, que és una zona natural d’aiguamolls amb una gran biodiversitat que es troba a les afores de Vitòria. Vam fer una passejadeta pels camins i vam entrar en una de les casetes miradors per observar les aus. Quiets i sense fer soroll vam poder veure diferents ocells i fins i tot algun cérvol. Quan va arribar l’hora de marxar ens vam unir tots en una rotllana enorme amb les mans encreuades per cantar l’hora dels adéus. Amb tristesa i sense ganes de marxar ens vam acomiadar dels nostres nous amics i amigues, després d’haver viscut un intens i bonic cap de setmana.
Ens hem endut un gran record de la nostra estada allà a Vitòria i estem molt contents de la gran acollida i amabilitat que ens han donat. Esperarem amb impaciència la seva visita a Igualada pel proper mes d’abril! Agur!