Jordi Savall dedica el concert ‘Judicii Signum. Pelegrinatges de l’ànima’ a les víctimes del conflicte sirià

El músic igualadí Jordi Savall ha dirigit la Capella Reial i l’Hespèrion XXI en el concert ‘Judicii Signum. Pelegrinatges de l’ànima’ amb el que ha volgut homenatjar les víctimes innocents del conflicte sirià. «És un poble que està sent massacrat i ningú és capaç de dir prou», explica Savall. La música i l’espiritualitat entorn de les profecies de l’Apocalipsi i cants de la Mediterrània han ressonat aquesta nit a la Basílica de Santa Maria del Mar. A més, Savall ha convidat els músics sirians Waed Bousassoun i Moslem Rahal per participar en aquest concert tan especial. El recital s’ha tancat amb la veu enregistrada de Monterrat Figueras cantant el Cant de la Sibil·la.

«És un poble que està sent massacrat i ningú és capaç de dir prou», diu Jordi Savall sobre el poble sirià. És per això que aquesta nit li ha dedicat el primer dels concerts del cicle ‘El so original’, ‘Judicii Signum. Pelegrinatges de l’ànima’. El músic igualadí ha dirigit la Capella Reial i l’Hespèrion XXI a més de la cantant israeliana Lior Elmaleh i els músics sirians Waed Bousassoun i Moslem Rahal, convidats especialment per a l’ocasió.

Al llarg del recital, els músics han interpretat ‘Al·lá men eirene’ (Alexandria, mss. s.III a.C.), la cançó de croada ‘Pax in nomine Domini’, l’anònim sefardita ‘Ha lahma ‘anya’ (El pa de l’aflicció), el Salm 137 anònim hebreu, el Plany per la mort de Ramon Berenger IV Comitis Barchinone ‘Mentem meam ledit dolor. Quant ai lo mon consirat’ i el ‘Cuncti simus concanentes’, del Llibre Vermell de Montserrat.

El concert s’ha tancat amb la veu enregistrada de Monterrat Figueras cantant el Cant de la Sibil·la. La versió catalana del ‘Judicii Signum’ sonarà de nou el pròxim 24 de desembre a les esglésies de Mallorca i a la Catedral de Barcelona.

Un cant reconegut per la UNESCO

El cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval que es canta durant la missa de la Nit de Nadal, va ser declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el novembre del 2010. Tradicionalment, un jove o una jove de veu blanca interpreta el cant vestit amb una túnica de seda blanca o de color; una capa de color o una altra túnica o tunicel·la, de seda, de tul o de mussolina; un birret amb un ventall de plomes vistoses, i una espasa, que el sibil·ler manté en alt davant el pit amb les dues mans.

La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca l’any 1229 per part de Jaume I, rei de Catalunya i Aragó. Malgrat a la Ciutat de Mallorca es va suprimir dos cops, el segon per ordre de la Inquisició, finalment es va reinstaurar definitivament l’any 1692.

Des de llavors i fins avui, la Sibil·la ha seguit viva la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esglésies dels pobles mallorquins. Aquesta supervivència de la Sibil·la a Mallorca és excepcional i segurament l’explicació s’ha de buscar en el relatiu aïllament geogràfic de la Península i en el fort arrelament d’aquest cant durant la Nit de Nadal, cosa que no va passar a la resta de geografia de parla catalana, on no va persistir més enllà del Concili de Trento. Des de fa uns anys, el cant de la Sibil·la s’ha recuperat a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.