EL LLIBRE
Quan el 1980 Jordi Pujol va assumir la presidència de la Generalitat, la transició era un projecte il.lusionador en el qual CIU es va comprometre a fons, amb l’esperança de contribuir al progrés general espanyol i a l’entesa solidària entre Catalunya i Espanya. Vint anys més tard, les últimes reflexions de Jordi Pujol com a president de la Generalitat ja destil·laven un desencís preocupant que, amb el procés de discussió de l’Estatut, es va confirmar i agreujar. I la sentència del Tribunal Constitucional, va reblar el clau. L’anomenat ‘esperit de la transició’ havia estat un miratge.
Però com diu Jordi Pujol, ‘el congost que estreny el camí no significa que s’hagi acabat. Significa i reclama més esforç, més risc, més capacitat d’esperança. Més voluntat de ser.
L’AUTOR
Jordi Pujol (Barcelona, 1930) ha tingut una intensa i llarga activitat en l’àmbit cultural i social, i també econòmic i finalment polític. En circumstàncies molt diverses, d’ençà de fa seixanta anys, des de la seva primera joventut.
Circumstàncies que han anat des de l’acció clandestina catalanista i democràtica i la seva detenció l’any 1960 i condemna a set anys de presó, fins a una activitat de ‘fer país’, és a dir de reforçament de les bases de la Catalunya, tant en el camp cultural, social i econòmic, com finalment polític i institucional.
Això el va portar a tenir un paper en la transició democràtica espanyola com a diputat a Madrid. I molt especialment en la política catalana, sobretot a partir de 1980 i durant els vint-i-tres anys que va ser president de la Generalitat.
Jordi Pujol també ha actuat en el camp de la política europea, d’acord amb les seves conviccions profundament europeistes. Les seves ‘Memòries’, publicades en tres volums, són una crònica de primera mà dels últims seixanta anys de Catalunya.