La plataforma Preservem l’Anoia ha denunciat que han detectat maquinària treballant sense permís als camps on hi ha prevista la instal·lació dels parcs fotovoltaics de Matacan, Escribano i Aspillera Solar, als municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous, Òdena i Jorba. La plataforma creu que estan fent ‘Pull Out Test’, uns assajos per veure si els terrenys són adequats per instal·lar-hi les plaques. Tot plegat, asseguren, sense permís i sense haver informat els ajuntaments. L’alcalde de Bellprat, Martí Gual, diu que van assabentar-se’n per l’alerta d’uns veïns i explica que han iniciat un expedient disciplinari per sancionar-los. A Sant Martí de Tous també s’han vist algunes màquines i l’Ajuntament ha demanat que s’aturin els treballs.
La Quima Marsal va heretar uns camps del seu pare a Sant Martí de Tous. Ell els havia treballat tota la vida i la seva filla té molt clar que el seu pare no els hauria volgut veure mai plens de plaques solars. L’empresa que projecta una macroinstal·lació a la zona es va posar en contacte amb ella, ara fa tres anys, per oferir-li 1.000 euros per hectàrea l’any per llogar els camps, i li van arribar a doblar el preu per convèncer-la. Ella, però, s’ha mostrat ferma i s’hi ha negat.
Aquesta és, segons el portaveu de la plataforma Preservem l’Anoia, Martí Senserrich, l’estratègia d’aquest tipus d’empreses i ho fan, assegura, amb el vistiplau del Govern. «La Generalitat ha passat la pilota de les renovables als pagesos i als propietaris i això és una vergonya en tota regla. Abans de fer res, l’empresa va a veure els propietaris. Jo firmo, jo no firmo… a què juguem? Estem jugant a una partida de pòquer?», lamenta.
La plataforma s’oposa a la instal·lació dels tres parcs solars, que en conjunt sumen prop de 150 hectàrees i unes 300.000 plaques solars, perquè considera que s’estan ocupant camps cultivables en una comarca, asseguren, ja prou «castigada» per aquest tipus d’instal·lacions. «I no ens oposem a tot, però sí a un tipus de renovable que ve de fora i de grans empreses». En aquest sentit, defensa que hi ha molts altres llocs on es podrien posar les plaques sense hipotecar zones cultivables.
Però el que ha fet revifar la indignació és que l’empresa ha començat a fer prospeccions als camps on volen construir els parcs solars sense avisar els ajuntaments afectats i sense cap tipus de permís. És el cas de Bellprat, on l’alcalde, Martí Gual, explica que l’Ajuntament se’n va assabentar per l’alerta dels veïns de la zona. Després de confirmar amb els seus tècnics que no tenien cap permís, han decidit obrir-los un expedient disciplinari per poder-los sancionar. A Sant Martí de Tous també tenen constància de diferents actuacions a la zona. L’Ajuntament ha demanat a l’empresa que aturi qualsevol actuació.
D’altra banda, els ajuntaments de Jorba i Òdena asseguren que encara no han detectat cap maquinària treballant als seus termes municipals i que tampoc han rebut cap petició per part de l’empresa. Amb tot, l’alcalde d’Òdena, Jaume Xaus, deixa clar que faran un informe i obriran un expedient sancionador davant de qualsevol actuació que detectin que es faci sense llicència.
Disposats a arribar fins allà «on calgui»
Els veïns afectats i la plataforma tenen clar que esgotaran totes les vies, també la judicial, per frenar aquestes instal·lacions. «Anirem al jutjat o allà a on calgui», ha explicat un altre veí afectat, Josep Tresserra. Ell i la seva dona van comprar una masia fa 35 anys a Sant Martí de Tous per anar-hi a viure quan es jubilessin. Fa dos anys, però, es van trobar que una empresa volia rodejar-los la casa de plaques: «quedàvem envoltats com un ou ferrat, nosaltres érem el rovell i la clara eren les plaques». Finalment, però, dos propietaris de terrenys van dir que no venien -un d’ells la Quima- i han aconseguit que les plaques els quedin per la part del darrera i a més distància, uns 100 metres.
Tot i aquesta modificació del projecte, Tresserra es mostra indignat i diu que no volen tenir un camp de plaques tan a prop de casa. També és especialment crític amb el paper de la Generalitat, ja que creu que no és l’administració qui decideix sinó que són «les mateixes empreses». «Les al·legacions que hem presentat la Generalitat ni se les ha mirat, les ha enviat a l’empresa i és l’empresa qui ens ha respòs», lamenta. Sobre aquesta resposta relata que van quedar «perplexos» perquè la promotora els va dir que, un cop s’instal·lés el camp solar, la seva casa no es devaluaria sinó tot el contrari, tindria més valor perquè les plaques «promouen l’interès turístic».
L’Anoia, una comarca «castigada»
El president del Consell Comarcal de l’Anoia, Jordi Parcerisas, admet que la comarca de l’Anoia està molt «condicionada» per la seva ubicació geogràfica i per ser una zona de pas. Reconeix que ja existeix molta xarxa i línia elèctrica, i assegura que comparteix el cansament de molts ciutadans de la zona. Tot i això, Parcerisas creu que s’ha de tendir cap a una «major generació pròpia» d’energia de proximitat i «dimensionada» a la comarca. Sobre els projectes que hi ha sobre la taula, el president del Consell diu que faran costat als alcaldes amb les decisions que prenguin, però sí que ha explicat que s’han posicionat en contra de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que ha de travessar l’Anoia perquè és «molt agressiva».
A un pas de la via judicial
Els projectes dels parcs fotovoltaics de Matacan, Escribano i Aspillera Solar -tots tres sumen entre 150 i 180 hectàrees- ja han rebut la llum verda de la ponència ambiental. Tot i això, falta encara fer l’aprovació del projecte constructiu i també hi ha pendent que l’empresa presenti el projecte de les línies d’evacuació dels parcs. La plataforma Preservem l’Anoia, però també els ajuntaments i veïns a títol individual han presentat al·legacions i recursos d’alçada al projecte, que encara no han estat resoltes. Des de la Plataforma Preservem l’Anoia han anunciat que, a partir de mitjans de desembre, ja poden engegar la via judicial si l’administració no respon els recursos o bé no reben la resposta desitjada.
Mar Martí – Nia Escolà / ACN
