Va arribar el moment més espectacular, de més tensió i concentració de la Festa. Es va fer un silenci absolut a la plaça. Sota les ordres de l’Aixecador i amb l’ajuda i força de tota la plaça es va aconseguir l’objectiu: tornar a plantar el pi. L’arbre de més de 23 metres i les seves característiques no ho van posar del tot fàcil, però amb la coordinació, l’estratègia i el treball en equip es va aconseguir plantar. L’alegria i els aplaudiments van esclatar a la plaça. Per celebrar-ho es va fer una ballada de germanor en rotllana amb tots els participants al voltant del Maio com a veneració del símbol plantat. Tot seguit hi va haver el dinar popular a la mateixa plaça i sobretaula amb cançó improvisada.
A la tarda va arribar l’esperat concurs de Grimpaires. El bon temps d’aquest any va permetre per primer cop realitzar el concurs sencer sense problemes. Més d’una quinzena de valents van participar per intentar arribar fins a dalt del Maio, des de grans fins a petits. Més d’un va aconseguir desafiar l’altura de l’arbre i va arribar al capdamunt tot tocant la campana; altres es van quedar a la meitat, però orgullosos d’haver-ho intentat. Tota la plaça estava amb els ulls ben oberts i el cap mirant enlaire animant als intrèpids grimpaires. Els que van aconseguir la fita es van endur un fuet i els més ràpids van guanyar un pernil.
Després de repartir un bon berenar per a tothom, la Festa va finalitzar amb l’entrega de premis. Va ser una jornada intensa i emocionant i tothom va marxar cap a casa satisfet de l’esforç realitzat i embadalits amb la bonica imatge del Maio plantat al bell mig de la plaça Pius XII. Per aquells que no varen poder gaudir de la Festa, l’Arbre de Maig restarà plantat a la plaça Pius XII fins a finals de mes.
Des de l’Al-pi-nisme Club Esportiu donen les gràcies «a tots els herois que van participar i ajudar a fer possible aquesta gran Festa», una celebració que «és de la ciutat i entre tots hem fet que sigui possible un any més».