Malgrat que una de les escoles d’Igualada porta el seu nom, la figura de Ramon Castelltort i Miralda es manté en un cert oblit que es vol superar amb motiu de dues efemèrides, la del centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort.

El  P. Ramon Castelltort (1915-1966) fou considerat, en el seu moment, com una de les veus poètiques més rellevants de la mística espanyola. Des del seu primer llibre, al 1941, “Mi soledad sonora” que significà un impacte important fins a les seves darreres obres, va ser mereixedor d’elogioses crítiques i reconeixements en els àmbits culturals i en gairebé tots els mitjans. Una de les seves obres potser més popular, va ser “El poema del ciego que vió a Cristo”, traduït a diferents llengües.

La seva producció literària va ser quantiosa. Va conrear poesia, prosa lírica, teatre, assaig i traduccions. Fou també articulista, conferenciant, jurat i mantenidor de premis literaris, apart de la seva labor docent a l’Escola Pia. Entre els seus alumnes va comptar amb Josep Maria Espinàs.

Divendres, acte commemoratiu a la Biblioteca Central d’Igualada

Un grup de persones de l’àmbit de la cultura i les lletres de la ciutat estan al darrera del recital que servirà com a homenatge a Castelltort el proper divendres a les 19:00 a la Biblioteca Central d’Igualada. Jaume Ferrer és el guionista i conductor de l’acte que vol reivindicar el que considera “el gran poeta desconegut d’Igualada”. Ferrer recorda que la seva producció literària va ser bàsicament en castellà “tot i que va fer-ne alguns en català de caire familiar, en especial dedicats a la seva mare, per qui tenia una veneració extraordinària”.

El rapsode creu que “tot i que es relacionava amb les elits de les lletres castellanes, valoraven l’obra però semblava que deien com si fos una llàstima que fos català” i des del nostre país, “com la fama l’havia aconseguit amb obra castellana, semblava com si no fos prou de casa nostra”. Una dualitat que pot haver influït en l’oblit. Jaume Ferrer creu que “es mereix que sigui més conegut del que ha estat fins ara”.

Del mateix parer és Carles Maria Balsells, un altre dels impulsors i nebot de l’homenatjat. Balsells reivindica el valor de l’acte com “una forma de recordar-lo i donar-lo a conèixer a les noves generacions” i remarca que l’obra de Castelltort és considerada “una poesia mística d’un gran valor”. Al religiós igualadí se’l va arribar a definir com un successor de Sant Joan de la Creu, segons Balsells.

El seu nebot el recorda com un home “afable, cordial, emprenedor, sempre content, empenyent a fer coses” i apunta que “em va donar algun impuls personalment per començar a escriure alguna cosa”. Balsells porta a la seva memòria el que li deia Castelltort: “viatgeu, viatgeu, viatgeu, escriviu, escriviu, escriviu”. I en els viatges del pare Castelltort, un destí especial: París. Carles Maria Balsells relata que “tenia una sensibilitat social que es mostrava cada estiu, quan anava a Saint Hippolyte, una parròquia d’un barri obrer de París”.

Un altre dels organitzadors de l’esdeveniment, Antoni Miranda, reconeix que “puc donar fe del sentiment que em transmeten, i he de manifestar obertament que sento en ells una elevada dosi de mística i una força extrema transmissora de l’amor que manifesta al seu «Amat»”. Miranda ha recitat alguns dels seus poemes en diferents auditoris i recorda que “vaig sentir un goig gran, quan a Rubiera (Itàlia) en el programa anunciador del concert «L’organo e la poesia religiosa spagnola», van tenir l’encert de traduir a l’italià diversos salms del P. Ramon i també el Poema del ciego que vió a Cristo, un dels meus preferits”.