La setmana passada es va donar per finalitzada la primera fase dels treballs de cobriment de les restes ibèriques de la plaça del Santuari del Portal dels Prats de Rei. En aquesta primera fase, els treballs realitzats pel Servei de Patrimoni  Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, han permès el cobriment de les restes per a la seva protecció i l’acabat de la plaça per al seu ús públic.

Aquestes restes de la ciutat ibèrica de Sikarra, que estaven sota les de la ciutat romana republicana, es van descobrir el 2013 durant les obres d’ordenació que l’Ajuntament de Parts de Rei duia a terme al centre de la vila. Aquest mateix any, la Diputació de Barcelona les va protegir de manera provisional per garantir l’estabilitat de l’excavació i evitar-ne la degradació a causa de les inclemències meteorològiques.

La fase actual d’obres ha consistit en l’estabilització dels talussos del perímetre de l’excavació arqueològica, el cobriment de les restes per a la seva protecció, i l’acabat de la plaça tal com plantejava el projecte redactat durant l’any 2014. Aquestes obres, que representen una primera fase d’actuació, s’han finançat a través del Programa complementari de suport a l’economia productiva local, i de les Meses de concertació del Pla Xarxa de Governs Locals 2012-2015, amb un import de 112.839 euros.

Un poblament que dominava la Catalunya central

Aquestes restes arqueològiques que es remunten al segle VI o VII aC. tenen una importància cabdal en la història del poblament del centre de Catalunya ja que posen sobre la taula noves hipòtesis de l’estructura del país en època ibèrica. A més, es tracta d’una de les muralles més antigues conservades a Catalunya que posen de manifest que els Prats de Rei ha estat un centre important de comunicacions al llarg de la història i que és un lloc ocupat des de fa 2.700 anys pel que han passat els ibers, els romans i fins als nostres dies. Prats de Rei encara conserva l’estructura de vila medieval emmurallada, transformada en època moderna i contemporània.

Aquestes restes s’han descobert a la plaça del Santuari de la Verge del Portal, un lloc on s’hi desenvolupen bona part dels actes públics i privats de la vila. El santuari és una església d’època barroca que presideix l’espai urbà de la plaça i està limitat per la creu de terme d’època gòtica.

L’estudi de la plaça i del santuari ha permès entendre la importància de la traça de la façana de l’església, el què representa la plaça al seu davant per poder contemplar l’escenografia de l’arquitectura barroca i la seva acurada composició. Aquest fet, típic de l’arquitectura barroca dels segles XVII i XVIII al nostre territori, però que beu de la tradició dels segles XV i XVI del renaixement italià, ha estat cabdal per la cerca de la solució arquitectònica al problema plantejat.