Les excavacions a l’Abric Romaní d’enguany han permès recuperar un miler de restes entre eines de pedra, restes animals i una desena de fogars corresponents a la vida quotidiana dels neandertals que hi habitaven ara fa 60.000 anys. El grup de 27 arqueòlegs que hi han treballat, sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, ho han fet amb l’objectiu de seguir excavant en extensió el nivell R. Aquest estrat correspon a un campament especialitzat en la caça de cérvols on en la campanya de l’any passat es va recuperar per primer cop en la història del jaciment les restes parcials d’un crani de neandertal de l’època.
L’estrat que han excavat els arqueòlegs és un dels més singulars dels que s’han intervingut en els últims anys, expliquen des de l’IPHES en un comunicat, ja que correspon al final d’un període glacial. Es tracta del moment més fred documentat fins ara en el dipòsit de més de 10 metres de profunditat excavat a l’Abric Romaní.
S’han localitzat les restes de com a mínim quatre cérvols mascles, dels quals tres s’han trobat apilats en una mateixa àrea, fragments de banya i altres elements d’esquelets. Aquesta ocupació es va donar durant la tardor, ja que els quatre animals presenten astes de grans proporcions sense mudar, ja que els hi solen caure a la tardor o principis d’hivern. Escampades per tota la superfície també s’han localitzat les restes de l’esquelet postcranial dels mateixos animals que van ser fracturades pels neandertals. Les trencaven per obtenir el moll de l’os, un nutrient important que era font de greix i proteïnes per a les poblacions caçadores i recol·lectores prehistòriques.
Els fragment d’eines de pedra que s’han identificat també són nombroses. Estan elaborades principalment sobre sílex local, però també sobre quars, calcària i gres com a matèries primeres predominants. «Hem observat una gran diversitat de mètodes de talla emprats i, a més, hi ha un gran nombre de restes retocades, que són exclusivament denticulats, eines de pedra amb vores similars als ganivets actuals de serra», explica Gema Chacón, codirectora de l’excavació i investigadora de l’IPHES-CERCA.
Josep Vallverdú, codirector de l’excavació, ha explicat que “aquest any s’han extret i preparat per la seva conservació els negatius de fusta descoberts els anys anteriors, alguns dels quals es planteja la possibilitat que es tracti d’eines elaborades. Caldrà esperar que finalitzin els treballs de conservació i restauració per tal de confirmar o no aquesta hipòtesi. L’alt contingut de carbonat càlcic a l’aigua de la zona de Capellades va fer que els elements vegetals quedessin envoltats del carbonat i un cop la matèria orgànica es podria se’n conservava l’empremta de la branca o tronc”. La codirectora Palmira Saladié ha afegit que la conservació d’aquests negatius de fusta «és un dels trets més singulars de l’Abril Romaní, ja que les eines elaborades amb aquest material són escasses en el registre fòssil del paleolític del món».
ACN
