El jaciment de l’Abric Romaní de Capellades ha viscut aquest mes d’agost una altra campanya d’excavacions que consolida aquest indret de l’Anoia com un espai per comprendre l’organització social dels neandertals. El seu responsable, des de fa 34 anys, és l’historiador i arqueòleg Eudald Carbonell.

Quin balanç feu de les excavacions d’aquest any?

Hem ampliat tot el nivell Q, de 60.000 anys. El que sabem és que hi ha una redundància ocupacional que ens indica que l’Abric Romaní tenia una posició bastant privilegiada. El que fem és delimitar els fogars centrals i perifèrics per contrastar aquestes hipòtesis dels sistemes ocupacionals.

Les restes de fogars us han portat cap a la investigació de l’alimentació neandertal…

Amb el meu amic Ferran Adrià plantegem qüestions sobre els neandertals: l’alimentació, la cuina i la gastronomia. L’Abric Romaní és el lloc del món on s’han excavat més fogars; per tant, això podria contribuir al vessant més divulgatiu i social del projecte de museu.

Un museu que fa anys que està damunt la taula…

Ara estem en el procés d’obrir el passeig i l’edifici de serveis, esperem que aquesta vegada sigui definitiu. El primer pas era la protecció del jaciment, obrir el camí… El segon pas és que siguem capaços, després de 20 o 25 anys, que això funcioni, que es pugui visitar. I el tercer pas hauria de ser el museu. L’alimentació i la cuina dels neandertals podria ser l’element que configurés aquest espai, perquè anar fent museus dels neandertals no té cap sentit.

Quina rellevància té la troballa del ‘nen de Moià’?

És una gran descoberta per moltes raons. Aquest fragment de crani i aquest caní ens indiquen, per la cronologia i per l’edat que tenen, que podrien formar part d’una cosa més complexa, com ara un enterrament o les restes més completes d’un neandertal d’aquesta edat. És molt complementari, a la Catalunya Central, disposar de jaciments en un dels quals puguem entendre la vida d’aquests homínids i en l’altre –si tenim sort i hi ha més descobertes– l’estructura anatòmica i la biologia dels neandertals.

Quina lliçó vital li ha donat l’arqueologia?

M’agrada molt transformar el coneixement en pensament, perquè el coneixement per si sol no serveix per a res si no és útil socialment. És molt important que la nostra espècie sàpiga què vol fer en el futur. Plantegem-ho ja seriosament perquè, si no, tenim molt poques possibilitats de sobreviure.

Estem abocats a l’extinció i a sobre ho sabem?

Si no tenim clar cap a on anem, no hi ha res que ens serveixi. El que ens cal és crear una consciència d’espècie, una capacitat de col·locar-nos en el nostre entorn transformant-lo però no destruint-lo, adaptant-nos però no anant en contra de la nostra evolució. O entenem tot això o les experiències del passat no ens serviran per a res.

Almenys veurem una Catalunya independent?

La probabilitat que Catalunya no sigui independent és molt petita, perquè s’està fent una majoria social. El 2002 vaig plantejar a la Universitat Catalana d’Estiu que s’havia de socialitzar el catalanisme una altra vegada, i havia de tenir un consens interclassista, encara que jo estigui en un punt que és el del catalanisme de base popular. Jo sóc antinacionalista, sempre ho he estat. Jo sóc independentista
internacionalista.

Tot i això, tenim una qüestió de confiança a la cantonada. Vostè dóna suport a la CUP, què creu que ha de fer?

Entendre l’interclassisme és molt difícil, sobretot la gent com nosaltres, que pensem en una alternativa social que no sigui sempre el control de les oligarquies financeres. Per tant, aquests pactes són bastant incòmodes, però quan els fas has de ser conseqüent.