És una realitat avalada per diversos estudis que l’activitat física millora els símptomes de la fibromiàlgia. Ara, investigadors de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central han volgut fer un pas més per avaluar quant de temps de pràctica d’exercici es necessita perquè aquests efectes beneficiosos es comencin a notar. El resultat del treball que han dut a terme és que els programes d’activitat física de menys de 3 mesos no són prou efectius i que, per tant, cal promoure un canvi d’estil de vida que incorpori l’exercici de forma permanent en les rutines de les persones afectades de fibromiàlgia.
Aquest estudi ha inclòs 48 dones diagnosticades de fibromiàlgia, d’entre 40 i 75 anys, de la comarca de l’Anoia. Se’ls van passar tres escales per mesurar el dolor, la qualitat de vida i l’impacte de la malaltia, abans i després del programa. Les participants es van dividir en dos grups: un grup va assistir a un programa d’activitat
física 3 hores a la setmana durant 12 setmanes (en sessions grupals dirigides per un fisioterapeuta), i l’altre grup va seguir amb el seu tractament habitual.
Els resultats de l’estudi han conclòs que un programa d’activitat física de menys de 12 setmanes no és efectiu per millorar els símptomes de fibromiàlgia en la població estudiada, tot i que s’ha detectat una certa millora en l’estat emocional d’algunes de les participants.
El projecte s’ha portat a terme gràcies a un ajut d’intensificació per a professionals, de la convocatòria PERIS 2016 del Departament de Salut. L’estudi ha estat liderat per Glòria Saüch, que va rebre aquesta ajuda, i també hi han col·laborat professionals de medicina i investigadors del Grup de Recerca PROSAARU de l’IDIAPJGol.
Aquest estudi pot ser un ajut per a altres treballs i professionals que vulguin planificar programes d’activitat física per a persones afectades de fibromiàlgia, en els quals caldrà que tinguin en compte que hauran d’augmentar les durades mínimes per començar a notar millores en l’estat de salut dels pacients. Aquesta malaltia, amb una important incidència en la qualitat de vida de les persones que la pateixen, afecta entre un 2 i un 4% de la població de l’Estat espanyol.
