El 26 de juliol del 2015, l’Anoia i el Bages van patir un dels pitjors incendis forestals de l’última dècada. El foc va arrasar més de 1.300 hectàrees, la major part forestals. Ara, 10 anys després, la Diputació de Barcelona vol convertir «la desgràcia en una oportunitat», tal com ha afirmat el diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega. L’ens té previst activar un pla estructural per restaurar la zona i recuperar el mosaic agroforestal, amb l’objectiu de fer els boscos més resilients a possibles incendis. El pla es durà a terme amb la col·laboració dels ajuntaments de la zona i de les associacions de propietaris forestals. És la tercera fase d’un programa que ja ha invertit 5 MEUR en tasques de prevenció a la zona.
Josep Rius, pagès i veí de Maians (nucli de Castellfollit del Boix, al Bages), va viure l’incendi d’Òdena en primera persona. Membre de les ADF des dels anys 80, estava acostumat a ajudar a apagar el foc, però el dia de l’incendi va ser conscient del que implica quan el foc afecta casa teva. «Mai estarem prou agraïts amb la gran quantitat de gent que ens va venir a donar un cop de mà», recorda.
Aleshores també era el responsable de boscos d’Unió de Pagesos i el president de l’associació de propietaris de la zona. Pensa que, tard o d’hora, el foc tornarà i té clar què cal fer abans: «No ens podem permetre que passi el que està passant. Hem de deixar el bosc arreglat, que sigui molt més resilient». I això, diu, s’ha de fer amb col·laboració amb la gent del territori.
I precisament això és el que està a punt d’engegar la Diputació de Barcelona: un pla estructural per fer els boscos més resilients al foc. El nou programa proposa un model de restauració que afavoreixi els paisatges mosaic, impulsi un desenvolupament rural sostenible, augmenti la biodiversitat i fomenti la gestió forestal.
La tècnica de l’Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona, Helena Tomàs, explica que la redacció del pla es desenvoluparà en tres fases consecutives durant sis mesos i compta amb un pressupost aproximat d’uns 25.000 euros.
La primera fase consisteix en una diagnosi que es basi en el potencial silvícola, agrícola, ramader i ecològic per identificar les necessitats reals tenint en compte el context socioeconòmic. La segona se centrarà a definir les mesures tècniques a dur a terme a través de la valoració participativa, i la tercera en la redacció de les memòries que detallaran els aspectes tècnics, econòmics i operatius de cada mesura amb l’objectiu de facilitar-ne la implementació.
Una dècada de treballs de gestió i prevenció
El foc del juliol de 2015, agreujat per unes condicions meteorològiques adverses i una elevada càrrega de combustible, va tenir un fort impacte ambiental i socioeconòmic, especialment en zones ja afectades per l’incendi del 1986.
El foc va afectar especialment els municipis d’Òdena, Castellolí i el Bruc, a la comarca de l’Anoia, i Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola, al Bages. En total, es van cremar 1.280 hectàrees, de les quals 1.074 eren forestals, i d’aquestes, 517, ja havien estat cremades l’any 1986, fet que va limitar la capacitat natural de regeneració del bosc.
Un cop produït l’incendi, es va desplegar un pla d’actuació d’emergència redactat per la Diputació de Barcelona amb el suport del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, la Universitat de Barcelona i amb l’assessorament de la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya.
Els informes tècnics van recomanar no intervenir en aquelles àrees que ja s’havien cremat l’any 1986, per tal de permetre una recuperació natural del territori. En canvi, a la zona de bosc adult, que no havia patit cap incendi anterior, s’hi van dur a terme tasques de retirada dels arbres cremats. També es van fer actuacions en bosc jove, només en àrees no gestionades anteriorment i sempre que les condicions ho requerissin.
Durant els mesos posteriors a l’incendi, tècnics de la Diputació, en col·laboració amb la federació BOSCAT, van donar suport als propietaris dels boscos adults en la contractació conjunta dels treballs de gestió i en la comercialització de la fusta cremada, que es va destinar a la producció de biomassa industrial i a la indústria de la fusta per a serra.
A partir del 2018, la Diputació va impulsar altres actuacions, especialment en l’àmbit de la ramaderia extensiva, amb l’objectiu de construir un entorn més resilient i resistent als incendis, com l’obertura de més de 15 hectàrees de pastures, la instal·lació de filats i proves de sembra ramadera. Aquestes actuacions es van desplegar mitjançant convenis amb les associacions de propietaris de la Serra de Rubió i de l’AP Entorns de Montserrat i amb els ajuntaments de la zona.
En matèria de prevenció d’incendis, en els darrers 10 anys, la Diputació de Barcelona ha donat suport a aquestes associacions de propietaris amb més de 5 MEUR d’inversió (2,8 milions d’euros a l’Associació de Propietaris Serra de Rubió i 2,3 MEUR a l’Associació de Propietaris Entorns de Montserrat).
Jornada ’10 anys de l’incendi d’Òdena. Passat, present i futur’
Amb motiu dels 10 anys de l’incendi, la Diputació de Barcelona ha celebrat aquest divendres la jornada ’10 anys de l’incendi d’Òdena. Passat, present i futur’. L’acte, que s’ha celebrat a l’Ajuntament d’Òdena, ha comptat amb les intervencions de l’alcalde del municipi, Jaume Xaus, propietaris forestals de la zona afectada i representants de les associacions Serra de Rubió i Entorns de Montserrat.
Mar Martí / ACN
