La cinquena campanya arqueològica al jaciment de Cal Sitjo, a Sant Martí de Tous ha tret al descobert eines de sílex, fogars, ossos d’animals i ceràmiques de fa 9.000 anys. Els treballs, dirigits per l’investigador de l’IPHES-CERCA Bruno Gómez de Soler, han permès documentar estructures d’hàbitat de les societats neolítiques que van ocupar aquesta zona de la Catalunya Central. El jaciment, amb una potència estratigràfica d’uns 8 metres, permet als investigadors aprofundir en el coneixement de les societats del mesolític i el meolític de la zona central de Catalunya, un fenomen molt poc conegut al registre arqueològic.
La campanya s’ha fet des del 28 d’octubre fins al 15 de novembre. Segons els investigadors, els resultats d’enguany permetran «reconstruir aspectes fonamentals de la vida quotidiana, com l’organització domèstica, l’ús dels recursos naturals i les pràctiques culturals» d’aquestes comunitats. “Ens ofereixen informació fonamental per comprendre les estratègies de subsistència i els canvis culturals d’aquest període”, destaca l’investigador. I és que, segons detalla, el jaciment pot esdevenir clau per comprendre la transició entre el mesolític i el neolític al nord-est de la península Ibèrica.
La seva ubicació, en un territori ric en sílex, revela la importància d’aquest recurs per a la fabricació d’eines i l’organització econòmica de les societats prehistòriques. A més, les estructures associades al foc (fogars) i a l’habitat (fons de cabana forats de pal) suggereixen una diversitat d’usos domèstics que apunten a una societat complexa i adaptada al seu entorn.
La campanya d’enguany s’ha centrat en l’excavació de la Cala 1 d’uns 15m2 del període neolític i mesolític i també se n’ha obert una de nova -la Cala 2- d’uns 4m2 per poder ampliar la seqüència cronològica del jaciment amb possibles nivells més antics.
Situat al sud-oest del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), concretament al marge esquerre de la riera de Tous, el jaciment de Cal Sitjo està format per dipòsits fluvials quaternaris que ha anat formant i dipositant la riera de Tous al seu pas. Els sediments fluvials estan formats principalment per travertins, argiles i sorres, els quals han quedat al descobert 8 metres de potència estratigràfica per l’efecte de l’erosió de la pròpia riera.
Enguany hi han participat nou persones entre personal investigador de l’IPHES-CERCA, de la URV-UOC i estudiants de la URV i de la UOC.
La intervenció arqueològica s’emmarca en el projecte quadriennal Territoris prehistòrics de la conca de l’Anoia (2022-2025) aprovat pel Departament de Cultura. La campanya ha estat finançada pel Departament de Cultura, per l’AGAUR, el MICINN i l’Ajuntament de Sant Martí de Tous i ha comptat amb el suport de l’associació Amics de Sant Martí de Tous i, sobretot, del propietari dels terrenys.
ACN
