El proper dissabte, 20 de febrer, a les 21h, el Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada s’engalana per viure una vetllada teatral i musical en què l’únic llenguatge és la música i el gest. Arriba Allegro, el nou espectacle de Cor de Teatre sota la direcció escènica de Paco Mir, component de Tricicle, i la direcció musical de David Costa. Un muntatge que agradarà a totes les edats.

Allegro mostra la relació quotidiana de qualsevol persona amb l’univers musical que l’envolta. Un viatge vertiginós de la mà de catorze cantants a cappella que exploren i esborren les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor visual més sofisticat, fent-nos veure que tot el nostre entorn està guarnit per un art sense el qual no s’entendria aquest misteri que anomenem vida.

Allegro és un espectacle sense text. El llenguatge gestual dels seus gags és l’encarregat de fer-nos descobrir les situacions, els esdeveniments i les idees de l’obra sempre amb la complicitat de la música. Com diu Paco Mir, que signa la dramatúrgia i la direcció escènica, “ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons; ensopeguem amb músics pel carrer, amb cantants cridaners als bars, als restaurants, al futbol; cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem també amb música”.

És per això que els nombrosos fragments de música clàssica se’ns fan tan propers. La innovació artística consisteix en la interpretació polifònica utilitzant únicament la veu dels cantants per generar els sons de la melodia i l’harmonia, en lloc de recórrer a l’ús d’instruments musicals. El maridatge de les grans peces de música clàssica i els gags visuals ens fan viatjar entre somriures per una vintena de sonates, valsos i òperes entre les quals hi trobem compositors com Mozart, Häendel, Vivaldi, Brahms, Puccini, Bach, Offenbach o Debussy.

Un cor de música i somriures

Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, sinó les dues coses alhora. Un grup de cant coral que trenca esquemes, que canta un repertori polifònic però sense partitures i trenca amb la distribució característica d’aquestes formacions a sobre l’escenari per incorporar moviment, acció i recursos propis de l’àmbit teatral.