Concentració a Igualada per exigir ‘Prou impunitat’ pels atacs a Gaza

Prop de 200 persones s’aplegaren aquest diumenge a la tarda a la Plaça de Cal Font d’Igualada convocats a una concentració de solidaritat amb el poble palestí per denunciar els atacs que pateixen de forma encara més intensa des del passat mes d’octubre.

La concentració -amb el lema «Prou silenci, prou impunitat, no en el nostre nom»- va aplegar igualadins que, des d’una diversitat d’orígens, compartia un sol crit contra el genocidi que Israel està duent a terme, des de fa ja molts anys, contra el poble palestí.

Amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada (que a través d’Igualada Solidària) va facilitar l’empostissat i la megafonia), i en un acte aconduït per Abdelfetah Barrahmoun i Maribel Nogué, es varen succeir un seguit de intervencions molt participades. Després de la presentació de l’acte, amb la lectura del text de la convocatòria , primer en català i després en àrab, es va convidar els presents a prendre la paraula per poder exercir la seva participació d’una forma pròpia, diversa, i amb el respecte a la llengua de cadascú. Combinant la traducció quan calia.

Així la Mariam va recitar una poesia del poeta palestí Mahmud DARWISH, llegida després en català per facilitar la comprensió de tots els assistents: “La mare de tots els inicis, La mare dels finals. Es deia Palestina, es continua anomenant Palestina. Senyora, jo mereixo, perquè tu ets la meva dama, jo mereixo viure!!!”.

També, i de forma compartida pels alguns regidors i regidores presents a l’acte, es va llegir la Moció aprovada per l’Ajuntament d’Igualada, de forma unànime, en el ple del passat 28 de maig on -a banda d’exigir als governs i autoritats mundials la seva intervenció per un alto el foc- es va donar suport “inequívocament i incondicionalment a tots els mecanismes de rendició de comptes existents a escala internacional; a mantenir el finançament de l’Agència de l’ONU per la Població Refugiada de Palestina (UNRWA), a convertir la suspensió de les exportacions d’armes espanyoles a Israel en permanent i promoure, al si de la UE i de la ONU, un embargament d’armes integral a totes les parts en conflicte”.

A la plaça es va produir un silenci que es podia tallar amb un ganivet. La Sobaia havia deixat la seva timidesa enrere i es va posar a cantar una cançó que va fer posar els pèls de punta als presents. La música i la poesia anaven de la mà per tal de canalitzar un mateix sentiment per tal de mitigar una mica les enormes ferides que se’ls hi està infligint a ells i a nosaltres: “no vull morir a la meva terra, que m’hi enterrin, fondre’m i esvair-me en la seva fertilitat per ressuscitar essent herba a la meva terra. Ressuscitar esdevenint una flor que desfulli un infant crescut al meu país. Tan sols vull estar en el sí de la meva pàtria, esdevenint terra, herba o flor”. Fadwa Tawqan (poeta palestina). Diverses persones varen prendre la paraula, també per llegir el poema “Palestina” de Lluïs Llach i, en acabar es va llegir -de forma participada i compartida- el manifest.

Finalment, els participants convidaren el públic a seguir els crits que proposaven: llibertat pel poble palestí, Palestina, no estàs sola, no és una guerra sinó un genocidi o Israel assassí del poble Palestí, per exemple. Una trobada de ciutadania diversa que es va aplegar per fer front comú a la barbàrie.