Dilluns al vespre un centenar de persones es van concentrar a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada pe condemnar els fets que s’han donat a Melilla aquests darrers dies, amb més de 30 morts, però -sobretot- «per denunciar una actuació execrable en el tracte dispensats per part dels guardians de la frontera, la d’Espanya i sobretot la del Marroc, a l’entrada massiva d’immigrants subsaharians, donant-los un tracte ben diferent dels propiciat a milers de ciutadans d’Ucraïna que fugien de la guerra i als que vàrem obrir els braços i les portes de la administració per facilitar-los tot tipus d’ajut humanitari i documental. Aquests eren subsaharians que fugien de la guerra al Sudan. O és que només es dona acolliment segons de quin país estiguin fugint de la misèria?. És que hi ha refugiats de primera i refugiats de segona?», es pregunten en un comunicat les entitats Igualada Acull i Unitat Contra el Racisme i el Feixisme.
En el decurs de la concentració es va llegir un manifest: «No ens podem quedar indiferents davant de la situació que han viscut a Melilla unes persones que només buscaven una vida digna. Com van dir els nostres companys del Moviment “REGULARIZACIÓN YA” en la seva manifestació del dia 25, no hi entra en un comunicat tota la ràbia i la impotència de veure com les vides migrants, les vides negres, poden patir tanta violència per part d’uns Estats que, al mateix temps, són responsables de la manca de vies segures per accedir a la seva Europa Fortalesa, i la ironia és que aquestes actuacions criminals s’anomenen “acords de cooperació”.
Les entitats afegeixen que «no es pot sumar tanta crueltat ni manca d’humanitat en una actuació finançada amb diners públics. Com pot un Govern que s’autoanomena democràtic, mostrar tanta inhumanitat i aplaudir aquestes actuacions? Com és possible que Europa financi amb els seus “fons per a la migració” aquestes organitzacions armades policials del Marroc?. No podem deixar de dir les coses pel seu nom. Això és racisme institucional. Cap govern hauria actuat així amb els refugiats ucraïnesos, perquè aquests els consideren “seus”. Només ho fan amb la població negra, musulmana, la mateixa que deixen abandonada, tot lliurant el Sàhara al control marroquí i repartint-se el continent africà com un pastís per tal d’enriquir el “benestar europeu”».
Les entitats convocats exposen que «entre les persones que van intentar creuar la tanca de Melilla, hi havia sol·licitants d’asil, persones que fugen de la persecució al seu país d’origen, i persones obligades a marxar per la misèria que causa l’espoli que el països europeus ocasionen en els seus territoris».
Des del dolor per les víctimes i l’energia de la indignació, «mostrem el nostre més profund rebuig a les polítiques de mort que en aquest nou episodi han assassinat a més de trenta persones i n’han ferit moltes més».
Al final s’ha recordat que les entitats estaven en campanya de recollida de signatures per una ILP que permeti la regularització de les persones que encara tenen problemes d’indocumentació per mor de la injusta Llei d’estrangeria. I també s’ha fet un minut de silenci en memòria de les víctimes i s’ha donat públicament el condol a les seves famílies, tot i que algunes d’elles viuen lluny i potser els hi costarà saber que els seus s’han deixat la vida pel camí.
També s’ha llegit una colpidora carta de Mn Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger que sempre denuncia les injustícies i és «una veu diferent de les que ens arriben en nom de l’Església», segons els col·lectius convocants.
L’acte ha clos amb el crit de «Sense papers no hi ha vida digna. I cap persona és il·legal».
