Fotos: Manel Marimon i Gomis
Unes 200 persones s’han aplegat aquest diumenge a la tarda a la Plaça de Cal Font per dur a terme una concentració d’exigència d’alto al foc a la Franja de Gaza i aturar el genocidi que Israel està duent a terme contra el poble palestí.
A mesura que arribava la gent es podia observar que s’havien preparat unes figures al terra simulant infants morts, per als convocants “unes imatges reals i quotidianes a la Franja de Gaza conseqüència dels bombardeigs indiscriminats que exerceix Israel contra la població civil, sense respectar ni tan sols els infants”.
Al so de la cançó de Mercedes Sosa “Solo le pido a Dios” començava a omplir-se l’escenari previst per a la concentració. Simultàniament en català i àrab es va presentar l’acte que va donar pas a la lectura, també en català i àrab, de la poesia “Llibertat, llibertat” de la poetessa de Palestina Fadwa Tuqan: “continuaré escrivint el teu nom en combat: a la terra, als murs, a les portes, contra les esquerdes a les cases, a la mesquita i a l’altar de la verge, per tots els camins de les terres, per totes les cimeres, vessants, carrers i cantonades. A la presó i al calabós de les tortures, a les fustes de les forques continuaré, malgrat les cadenes i malgrat les cases ensorrades, escrivint el teu nom: Llibertat, llibertat, llibertat”.
Tot seguit es va donar pas a una performance on, en un escenari simulant cadàvers ensangonats d’infants morts a terra, s’alternaven parlaments i cants de denúncia contra el genocidi del poble palestí. En un moment donat, algun noi prenia en braços algun d’aquests cadàvers com mostrant al món la tragèdia, d’altres infants resseguien els contorns d’aquests cadàvers d’infant al terra amb la bandera de palestina, mentre uns altres infants cridaven a una “no mateu als infants”…
Tot seguit, en comptes de llegir un manifest compartit, es va donar la paraula a algunes persones que, breument, aportaren algun pensament, com el que va dir una noia: per defensar els drets de Palestina no cal ser àrab, simplement cal ser humà…
Finalment, en les paraules de cloenda, l’activista Maribel Nogué va dir que, malgrat es parlin diferents idiomes, hi ha un únic llenguatge en el que ens entenem tothom, és el llenguatge del cor. Aquí va fer una crida a no permetre que el discurs de l’odi que, des del nou feixisme d’Israel fins al que està sortint a casa nostra al carrer aquests dies, entri a dividir la nostra convivència, diversa culturalment però absolutament compatible amb la nostra convivència ciutadana en pau i civisme. Després de cridar en català, castellà i àrab “NO EN EL MEU NOM” tornava a sonar la veu de Mercedes Sosa amb el seu més que oportú “solo le pido a Dios”: que el dolor no ens sigui indiferent.
