On avui hi ha llibres, antigament hi havia hagut telers. On avui regna el silenci, fa anys s’hi sentia la remor eixordadora d’aquestes màquines. Avui, la Biblioteca Central d’Igualada ocupa l’únic edifici fabril que es conserva del complex de Cal Font, que durant 120 anys va ser una de les grans empreses tèxtils d’Igualada. Una exposició conjunta de l’Institut Municipal de Cultura (IMC), amb la Biblioteca i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, mostra ara el dia a dia d’aquesta fàbrica de teixits que va arribar a comptar amb 500 treballadors en nòmina. Amb el títol de «Cal Font (1856-1976). Una mirada als 120 anys d’una fàbrica de teixits» la mostra s’inaugurarà el dimecres 20 d’agost, a les 7 de la tarda, en el marc de la Festa Major d’Igualada i es podrà visitar fins al 21 de setembre.

Per mitjà de fotos antigues, cartes, llibres de comptes, etiquetes, màquines, mostraris, teixits i teles, el visitant es farà una idea de com era la vida d’una fàbrica que va viure el seu moment de màxim esplendor als anys cinquanta i seixanta. Va ser aleshores quan es van millorar notablement les condicions laborals dels treballadors, amb la construcció de vestuaris i dutxes, menjadors i la contractació d’un metge per poder realitzar les primeres cures al personal accidentat.

La de Cal Font va ser una fàbrica vertical que incloïa tot el procés de producció, des del filat fins a l’acabat del teixit i s’hi feien molts tipus de teles, de diferents qualitats i per a diversos usos. Els seus orígens es remunten a l’any 1856 i durant dècades l’empresa es va anar adaptant a tots els canvis econòmics i socials, fins que el 1976, l’empresa Ignacio Font, S.A. va deixar de pertànyer a la família Font i va ser adquirida per Hilaturas Gossypium, S.A. Finalment, va haver de tancar les seves fàbriques.

L’any 1993, la fàbrica de Cal Font va ser enderrocada i es va construir un pàrquing i l’actual plaça. L’any 1999, després d’una excel·lent rehabilitació, l’edifici que va quedar dempeus va obrir les seves portes com a Biblioteca Central d’Igualada, amb l’emblemàtica xemeneia que es va mantenir.

Aquesta exposició ha estat possible després d’una anàlisi de la documentació de la fàbrica (llibres de comptes, inventaris, registre de factures, correspondència…), que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, una part donada pels mateixos treballadors l’any 1994 i, l’altra dipositada per Josep M. Font i Seix l’any 2009. Aquests documents permeten conèixer el procés de producció i d’organització d’una gran fàbrica familiar, des de finals del segle XIX fins al segle XX. També s’ha utilitzat la informació extreta de dos historials. El primer, escrit per Juan José Solsona, comprèn des del 1856 fins al 1939, i és bàsicament una successió de fets cronològics. El segon, de Ricardo Balil, va des del 1932 fins al 1971 i descriu les sensacions i les emocions d’un dels principals protagonistes de la història de l’empresa. Finalment, s’han tingut en compte diversos treballs de recerca de batxillerat sobre l’experiència i els records d’alguns treballadors.

El conjunt d’informació, juntament amb un muntatge molt visual, ofereixen una exposició atractiva per a aquesta Festa Major, que descobreix aspectes del passat industrial tèxtil de la ciutat.