Les crítiques, més aviat negatives
Sobre el fons de la darrera pel·lícula d’Isabel Coixet, les opinions discrepen. S. Sánchez de La Razón la defineix com una “pel·lícula d’idees”, on “la vida interior dels personatges insulta i es en blanc i negre i la resta són bronques entre la Europa del Nord (allò masculí) i la Europa del Sud”. Sánchez clou la crítica amb un
Per al crític d’El Periódico Quim Casas, “Ayer no termina nunca” “té moments interessants, més pel text -quan no hi ha un excés de floritura i una mica de pedanteria-, que per l’estil de filmació en primers plans agitats i digitals”.
Igualada apareix amb un “to i iconografia d’una cinta de ciència ficció apocalíptica” per a Jordi Batlle Caminal, de La Vanguardia, que defineix el film com molt dialogat i teatral. Per a Batlle “algunes frases i declamacions grinyolen”, però la sòbria posada en escena i els papers de Javier Cámara i Candela Peña donen a la pel·lícula “vida i emoció”.
Però sens dubte la crítica més demolidora l’ha fet Carlos Boyero, d’El País. Per a aquest crític, el film és simplement “insuportable” i més que avorrir-lo, diu que “em crispa per les seves pretensions d’obra d’art turmentada i hipersensible”.
Per cert, el film només s’exhibeix a 10 sales de tot Catalunya. Les més properes a Igualada són a Barcelona i a Cornellà de Llobregat.