Mas ha alertat de la «campanya de la por» que es fa des de l’estat espanyol quan s’assegura que una Catalunya independent quedaria fora de les institucions europees. I ha atribuït les reaccions a nivell europeu en aquesta mateixa línia a «gent que representa els Estats» i que, actualment, tenen com a màxima «quan menys problemes millor».
«El nostre nord és dons d’Europa, és el nostre present i la nostra realitat des de fa segles», ha clamat el president de la Generalitat, que ha afegit que les institucions comunitàries saben bé que «sobretot des d’un punt de vista econòmic, les fronteres són del passat i no es poden tornar a aixecar».
Amb tot, ha deixat clar que, si s’arriba a portar a terme el projecte de CDC per a Catalunya, no només hi haurà un Estat català dintre d’Europa, sinó que aquesta no serà només «l’agrupació d’uns quants Estats, sinó la representació dels pobles europeus». Així, ha dit, les seves institucions estaran «al servei dels pobles».
«Lliures no vol dir aïllars», ha sentenciat Mas quan parlava del futur de Catalunya. Els catalans tenen ganes de conviure amb la resta de pobles espanyols i també amb els europeus. «Els camions continuaran creuant Catalunya i aniran nord enllà», ha comentat.
Mas replica a Navarro que la traïció hagués estat «no haver estat a l’alçada» dels manifestants per la Diada
Segons Artur Mas, el mes de setembre ha estat «molt vibrant» per a la política catalana. I ha tingut en el Debat de Política General un bon final, ja que, segons ell, les resolucions que es van aprovar al Parlament demostren que la cambra catalana ha estat «a l’alçada» de les expectatives de la gent que va participar a la Via Catalana. El president ha comentat que hi havia el perill de que no fos exactament així perquè, sovint, quan els moviments ciutadans passen sota el sedàs del Parlament, es dilueixen. Llavors, ha dit, la decepció és molt gran. Però en aquesta ocasió, ha continuat, no ha estat així.
En aquesta línia, Mas ha assegurat que s’hagués donat una «traïció» en el cas que la cambra catalana «no hagués estat a l’alçada de la gent que va sortir a la Diada». D’aquesta manera, el president ha respost les paraules del líder socialista Pere Navarro, que aquest dissabte va titllar de traïció la resolució que s’havia aprovat per portar la consulta al Congrés dels Diputats. «Mai és una traïció mirar endavant i mirar lluny», ha declarat.
I «mirar endavant» és el que, precisament, ha fet CDC des del seu darrer congrés, segons Mas. Llavors, ha explicat Mas, el partit va fer un clar pas endavant en favor del dret a decidir i l’estat propi. Amb aquest nou objectiu, ha dit, CDC es va posar «al costat del poble català», ja que una gran majoria d’aquest «està avançant per aquest camí».
«Si el poble català en llibertat, tranquil·litat i en una gran majoria vol tenir un estat propi, CDC farà possible que Catalunya arribi a aquest horitzó i a ser protagonista del seu propi destí», ha clamat Mas. El cap de l’executiu català ha reiterat que 2014 serà l’any en què les institucions catalanes convoquin els ciutadans en una consulta per decidir el futur polític del país. Segons Mas, Catalunya té la voluntat i els instruments per fer-ho.
«Arribarà un moment que serà el de la veritat», ha assenyalat Mas, després de fixar l’horitzó de la consulta en l’any del Tricentenari dels fets de 1714. «Sortirem al carrer no a fer una manifestació ni una cadena, sinó per anar a votar», ha insistit. «Si aquell dia hi ha una majoria del poble de Catalunya que vota llibertat, Catalunya serà lliure», ha sentenciat.
Fronteres o ponts de diàleg
Al parer de Mas, els que aixequen fronteres i murs «d’incomprensió i tolerància» són aquells que «intenten impedir amb lleis espanyoles votades només per dos partits» que el model català de normalització lingüística «vagi endavant» o que durant anys han fet línies ferroviàries d’alta velocitat per tot el territori estatal i no han construït el corredor mediterrani per connectar amb Europa.
«No aixequem fronteres, nosaltres hem construït ponts», ha reiterat Mas. El problema, segons ell, és que la societat catalana s’adona que l’estat espanyol no accepta Catalunya tal i com és. «Ens volen, però ens volen ajupits, sempre obedients, que no discutim mai allò que representa el conjunt de l’Estat, i que renunciem a allò nostre», ha lamentat.
El dia del partit
Abans que mas pugés a l’escenari, han intervingut l’alcalde d’Igualda, el convergent Marc Castells, el vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC, Lluís Maria Corominas, i el secretari d’Organització, Josep Rull, que també han fet una valoració positiva del resultat del Debat de Política General, tot emmarcarnt-lo en el moment «històric» i «transcendent» que viu Catalunya.