Cada família a Catalunya llença 63 kg de menjar per any i la Generalitat impulsa una campanya per millorar els hàbits de compra i consum

Les llars catalanes van llençar a les escombraries més de 173.000 tones d’aliments l’any passat. Són 63 kg de menjar per llar que mai van arribar al plat. Aquesta pèrdua té un cost econòmic enorme: 902 milions d’euros en total, és a dir, 330 euros per família i 112 euros per persona. Encara més: tot aquest menjar podria nodrir prop de 275.000 persones durant un any. Les dades formen part de l’estudi sobre el malbaratament alimentari a les llars de Catalunya encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i elaborat pels centres de recerca CREDA i IRTA.

Per revertir aquesta situació, el Govern posa en marxa la quarta edició de la campanya “Aprofitem els aliments”. Cada petit gest compta: aprofitar les sobres, planificar millor les compres i conservar correctament els aliments són accions que, multiplicades per tota la societat, poden marcar la diferència. Però el malbaratament no s’origina només a les llars: sino que es produeix al llarg de tota la cadena alimentària —des del camp fins als punts de venda— per causes tan diverses com la climatologia, els criteris estètics, el desajust entre la oferta i la demanda. Per això, la lluita contra el malbaratament requereix la implicació de tots els actors, des dels productors fins als consumidors.

“Aprofitem els aliments”

La campanya del Govern s’emmarca al voltant del 29 de setembre, Dia Internacional de la Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, i compta amb la col·laboració i participació del sector de la restauració, la Fundació Espigoladors, la Plataforma Aprofitem els Aliments, l’Oficina Conjunta per l’Alimentació Sostenible així com d’altres entitats i organitzacions del sector agroalimentari.

La campanya d’enguany ofereix els àpats Gastrorecup, la Marató d’Espigolades i el Gran Dinar d’Aprofitament Alimentari, que aquest any tindrà lloc a Vic.

Restaurants contra el malbaratament

Els àpats Gastrorecup se celebra del 30 de setembre al 31 d’octubre amb una idea clara: el menjar que sobra pot convertir-se en un plat deliciós, demostrant que la creativitat a la cuina és una eina poderosa contra el malbaratament.

L’edició d’enguany reuneix 65 restaurants gastronòmics de Catalunya. Hi participaran 31 establiments a Barcelona, 7 a Tarragona, 13 a Lleida i 14 a Girona, oferint-hi menús que sensibilitzen sobre la importància de l’aprofitament dels aliments i les pràctiques sostenibles en la restauració.

Marató d’espigolades

El dissabte 4 d’octubre arriba la 5a Marató #JoEspigolo, amb espigolades simultànies a diferents punts de Catalunya: Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Alt Empordà. L’any passat, els participants van recuperar 12.128 kg d’aliments, destinats a entitats socials. L’espigolament consisteix a collir fruites i verdures dels camps que han estat descartades del circuit comercial, però que encara són perfectes per al consum.

D’altra banda, el diumenge 5 d’octubre tindrà lloc el Gran Dinar d’Aprofitament a Vic, que reunirà unes 400 persones per gaudir d’un àpat gratuït preparat amb aliments recuperats. Els xefs d’Osona Cuina lideraran la jornada, que inclourà tallers, cuina en directe i una parada de fruites i verdures espigolades.

A més, en el marc de les festes de la Mercè 2025 i la Fira de Sant Miquel de Lleida, s’organitzaran activitats de sensibilització sobre la prevenció del malbaratament als serveis de distribució gratuïta d’aliments.

Quins aliments es malbaraten més a les llars?

Les fruites i les verdures encapçalen la llista, amb un 22% i un 21% del total malbaratat respectivament. Els productes d’origen animal —carn, peix, ous i làctics— sumen un 22%. Entre els aliments cuinats, les amanides representen un 12,5%, els plats de pasta un 12,4% i els plats de carn i peix gairebé un 10%. La pasta i l’arròs, juntament amb els llegums, també són dels més desaprofitats. Un 16% del malbaratament es deu a l’aspecte físic dels aliments, mostrant que sovint rebutgem productes simplement perquè no semblen “perfectes”.

Causes del menjar llençat a casa?

Els hàbits de consum de la població són una de les principals causes de malbaratament alimentari a les llars: incorrecta planificació de la compra, mala gestió de les dates de consum preferent i les dates de caducitat, l’absència de reaprofitament i la quantitat d’aliments cuinats sobrants, així com el rebuig de productes per l’aspecte físic.

De fet, cada català llença de mitjana 21,56 kg anuals de menjar a l’any. Del total d’aquests aliments, s’ha estimat que el 70% dels aliments llençats són aliments no cuinats. I només un 16% dels consumidors reconeix que malbarata. La majoria subestima la quantitat real que llença, especialment productes animals com la carn i els embotits.

Impacte ambiental

Pel que fa a l’impacte ambiental sobre el planeta, el malbaratament alimentari, transformat en emissions de CO₂, equival a 21.716 vols de 200 passatgers de Barcelona a Brussel·les. Concretament, el malbaratament genera 462 milions de kg de CO₂ equivalents, l’equivalent a les emissions anuals de 73.000 persones.

La campanya “Aprofitem els aliments” s’emmarca dins de l’Estratègia Alimentària de Catalunya 2024-2028 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que té com a finalitat avançar cap a un model alimentari més sostenible, transformador i fonamentat en l’economia circular a Catalunya.