L’Audiència de Barcelona jutjarà a partir de dimarts els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, a més de tres excàrrecs més, pel retard en la vacunació contra la covid als policies nacionals i guàrdies civils de Catalunya. El judici s’allargarà, en diverses jornades, fins al 15 de juliol. La fiscalia els acusa de prevaricació, i els demana 12 anys d’inhabilitació per a càrrec públic. Demana el mateix càstig per a Marc Ramentol, exsecretari general de Salut, i Adrià Comella, exdirector del CatSalut, i l’absolució per a Francesc Xavier Rodríguez, exdirector de serveis. Mentre a finals de març més del 70% dels mossos ja estaven vacunats, els agents espanyols ho van ser massivament a principis de maig.

L’Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat de Policia Nacional Jupol exerceixen d’acusació particular i reclamen per als dos exconsellers i els tres excàrrecs de Salut tres anys de presó, 15 d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros pels delictes contra els treballadors i de prevaricació. Les defenses dels excàrrecs de Salut neguen cap decisió prevaricadora i asseguren que va ser una actuació col·legiada i amb criteris sanitaris.

Cronologia

Segons l’escrit de la fiscalia, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va decidir el 9 de febrer del 2021 prioritzar la vacunació amb AstraZeneca de col·lectius especials com policies i bombers. El 12 de febrer Salut va iniciar la vacunació del col·lectiu, tot i que limitada a les persones entre 18 i 55 anys d’edat per possible risc de trombosi. Les policies locals i els Mossos van començar a vacunar-se pel procediment normal.

D’altra banda, es van iniciar contactes entre el Departament de Salut, amb Rodríguez al capdavant, i dos delegats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, per iniciar la vacunació separada d’aquests dos col·lectius. Es va acordar que el 4 de març es coordinaria la vacunació. Es va partir d’un llistat dels dos cossos policials amb els agents entre 18 i 55 anys que volien vacunar-se. I les injeccions es posarien en alguns centres de treball dels dos cossos policials. Estava previst començar del 15 al 17 de març amb 180 agents de l’aeroport del Prat.

Però el 15 de març el Consell Interterritorial de Salut va decidir aturar les vacunacions amb AstraZeneca a qualsevol edat pel risc de trombosi i fins i tot de mort. El dia 22 es va aixecar la prohibició, també per a les persones entre 60 i 65 anys, i es va permetre vacunar tots els policies.

El 24 de març els responsables de Salut van decidir prioritzar les persones de 60 a 65 anys, inclosos policies d’aquestes edats, per davant de la resta de policies. El fiscal sosté que els investigats «eren plenament conscients que amb la seva decisió discriminaven» els agents espanyols, ja que, en aquelles dates només el 2,8% d’agents de la Guàrdia Civil i el 3,6% d’agents de la Policia Nacional destinats a Catalunya havien estat vacunats, mentre ja la tenien el 77% dels Mossos d’Esquadra, i amb percentatges superiors al 66% a la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i bombers.

Els sindicats policials van denunciar aquesta situació al TSJC, que va ordenar la mesura cautelar de vacunar de forma immediata als policies espanyols. Així, el 10 de maig de 2021 ja s’havien vacunat uns 4.806 agents dels dos cossos policials, i es va finalitzar pocs dies després. Finalment, la sentència del TSJC va resoldre que la direcció de Salut no havia actuat correctament, i la fiscalia va denunciar-los per prevaricació.

La investigació del cas es va iniciar en el jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al TSJC perquè Vergés continuava sent aforada a l’alt tribunal català, en ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat. Això no obstant, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon –que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i després va succeir Vergés com a conseller de Salut– va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se la informava de tot.

Per això, tot i ser aforada, el gener de 2024, Vergés va declarar voluntàriament com a investigada al jutjat i va assegurar, que a més dels problemes de subministrament de vacunes contra el coronavirus, que es van començar a injectar a finals del 2020, es va decidir de protegir primer a la població de més risc, i que al final, «va ser un èxit col·lectiu».

Missatges

Segons els missatges aportats per Argimon, una membre del gabinet de la consellera va dir a l’aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.

En la seva interlocutòria, el magistrat instructor deia que la decisió del Departament de Salut de frenar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria” i presa pels alts càrrecs de la Conselleria. La decisió va posar “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris policials. A més, tot i que durant una setmana es va paralitzar la vacunació amb AstraZeneca als majors de 60 anys, el magistrat assegurava que la decisió de vacunar els grups prioritaris depenia del Ministeri de Sanitat i no pas de la Generalitat.

En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, va atribuir aquesta aturada a una decisió col·legiada, però Cabezas i Argimon es van defensar atribuint la decisió directament a l’entorn més proper a la consellera i van demanar l’arxivament de la causa per a ells.

De fet, a banda dels whatsapps citats, també n’aportaven un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.

Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs a la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, demanava per què el 24 de març de 2021 s’havia aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta van ser compartides amb Cabezas i Argimon.

La defensa d’Argimon especificava que no va participar en les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l’òrgan per decidir sobre l’administració de vacunes seguint l’estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Precisament, Argimon va presentar missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial «tots volen acabar amb els grups essencials» en referència a la represa de la vacunació amb Astrazeneca a partir del grup d’edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix li va dir Argimon a Ramentol.

A l’escrit al jutjat, tant Argimon com Cabezas asseguraven que eren partidaris de compaginar la vacunació per criteri d’edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat, tant Mossos d’Esquadra com policies locals així com agents de Guàrdia Civil i Policia Nacional destinats a Catalunya, juntament amb altres col·lectius com sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.

El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d’una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials». I afegia: “Amb relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d’anar amb criteri d’edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots, ja que si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los».

Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells «no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65». L’endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: «La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar», i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.

Pol Solà / ACN