En tornar a Barcelona després d’un Erasmus a Anglaterra i França, l’Eloi i l’Arnau es van adonar que cada vegada era «més difícil» parlar català. L’experiència internacional els va fer veure que, a l’estranger, hi havia comunitats que organitzaven trobades per connectar amb la cultura local, mentre que aquí aquestes iniciatives escassejaven. Així va néixer Speak Catalan, un perfil a les xarxes que van posar en marxa al gener i que ja acumula 10.000 seguidors. Des d’aleshores, han organitzat una vintena d’activitats per ajudar els estrangers a parlar català i descobrir les tradicions locals, com calçotades, visites a castellers o excursions a Montserrat. Defensen que la seva iniciativa «desmunta el mite» que els nouvinguts no s’integren.
«Cansat de sentir-te com un turista? Som els teus nous amics catalans.» Així començava la primera publicació que l’Eloi Rodríguez, de Barcelona, i l’Arnau Torner, d’Igualada, van fer a les xarxes socials sota el perfil Speak Catalan. La seva idea era fer d'»intermediaris» amb la comunitat internacional, organitzant trobades per integrar els nouvinguts i ajudar-los a socialitzar en català i, de retruc, que aprenguessin les tradicions i la cultura catalana. Van fer la primera publicació al gener i ben aviat va tenir bona rebuda. Des d’aleshores, acumulen gairebé 10.000 seguidors entre Instagram i TikTok i han organitzat una vintena d’activitats que han aplegat desenes de persones.
El projecte va néixer del «xoc» que van patir en tornar d’Erasmus i, en mudar-se a Barcelona, en veure que era «cada cop més difícil» parlar català. Volien donar «eines» als nouvinguts per integrar-se, de la mateixa manera que ells les havien rebut quan havien viscut a l’estranger. «Els dos coincidíem amb diverses persones d’arreu del món que s’havien mudat a Barcelona i no tenien amb qui parlar català, i sempre acabàvem acollint-los», explica l’Eloi. Van començar amb una primera trobada d’intercanvi de llengua catalana que, només amb una mica de difusió a les xarxes, ja va aconseguir aplegar una trentena de persones.
Des d’aleshores, ja han fet una vintena d’activitats, des de trobades per fer el vermut jugant al Kahoot fins a excursions a Montserrat o calçotades. L’última d’elles, un bingo social juntament amb un karaoke en català que va aplegar una quarantena de persones a una botiga de roba del Poblenou. Segons l’Eloi, la seva iniciativa «desmunta el mite» que diu que els estrangers no s’integren. «Ha vingut gent des de Vic, Berga o Andorra, només per fer una activitat de poques hores. Realment hi ha moltes ganes d’aprendre l’idioma. Si tenen les eines i en troben l’ús social, l’aprenen», assegura.
Un dels principals problemes a què s’enfronten la majoria dels estrangers que participen en les trobades és que no tenen «interaccions reals» en català. «Molts no el parlen a la feina, d’altres viuen amb companys de pis també estrangers i no coincideixen en el seu dia a dia amb una persona catalana. Potser interactuen al forn o al supermercat, però els falta algú amb qui prendre un cafè tranquil·lament i parlar», assegura. El perfil dels participants és «molt variat», tot i que el rang d’edats més freqüent va dels 25 als 40 anys i la majoria dels participants venen de països europeus o d’Amèrica Llatina.
L’Arnau critica l'»estigma» que diu que els nouvinguts no s’integren. «Es comenta molt a les notícies i a les xarxes que els expats no volen integrar-se. Estem sorpresos perquè nosaltres hem vist tot el contrari, que realment hi ha molt d’interès», assegura. També critica el terme expat, que implica un poder adquisitiu més alt. «A les xarxes s’estigmatitza molt que els expats són rics, i això no és el que veiem aquí. La majoria són persones normals, immigrants que han vingut aquí per trobar una vida millor. Sí que n’hi ha que tenen bones feines, però al final estan treballant aquí, pagant impostos», explica.
Aprendre català per «formar part» de la cultura catalana
L’Agustina es va mudar de Buenos Aires a Barcelona fa cinc anys. Va sentir la necessitat d’aprendre català «per formar part» de la cultura catalana, de la mateixa manera que se sentia quan vivia a l’Argentina. Va fer un curs de català de la Generalitat, però reconeix que «no tenia gaires oportunitats» de socialitzar en català fora de les classes perquè els catalans «tenen els seus propis grups». Per això, Speak Catalan l’ha ajudat a conèixer gent i «socialitzar fluidament» en català. Diu que per a una persona que parla castellà «és fàcil», perquè si no entén una paraula, demana que li diguin en castellà i així la memoritza. És la segona vegada que va a una trobada de Speak Catalan i està segura que hi tornarà: «M’agrada molt l’energia de la gent i les activitats, que estan molt ben pensades.»
En Sigurd, de Noruega, és un dels participants més veterans: ha vingut a quatre activitats i ja forma part de l’equip voluntari que organitza les trobades. Fa gairebé dos anys que viu a Catalunya, i tres mesos des que va arribar a la capital. Va aprendre la llengua per la necessitat de comunicar-se amb la família de la seva exparella gironina: «No parlaven anglès i no volien parlar castellà, i vaig dir, o aprenc la llengua o no sobreviuré», admet. Això li va obrir la porta a una llengua que li «encanta» i que ha anat aprenent pel seu compte. Diu que ha estat «bastant fàcil» aprendre-la perquè la gent és «molt acollidora». «Sempre és una motivació perquè veus que la gent està molt agraïda i emocionada perquè l’estàs aprenent», explica. Admet que hi ha estrangers que «no fan l’esforç» d’aprendre la llengua, però creu que això canviarà. «Amb iniciatives com aquesta cada vegada serà més fàcil i més natural aprendre català, perquè el necessitem», afirma.
Fins ara, la majoria d’activitats que ha fet Speak Catalan han estat a Barcelona, amb alguna sortida puntual. De cara al futur, l’Arnau i l’Eloi volen portar-la a altres racons de Catalunya, i ja estan organitzant una trobada a Girona que es farà aviat.
Oriol Escudé Macià / ACN
