L’entramat criminal desarticulat pels Mossos d’Esquadra a Catalunya i Andalusia dimarts passat hauria estafat més d’un milió d’euros en l’àmbit immobiliari arreu d’Espanya. El dispositiu va finalitzar amb 22 detencions, de les quals vuit a Manresa, cinc a Rubí, tres a Estepa (Sevilla) -els líders de la trama-, dues a Sant Fruitós de Bages i una respectivament a Figueres, Salt i Castellolí. Els arrestats tenen entre 30 i 40 anys. L’organització usurpava la identitat de propietaris d’immobles i aconseguia simular poders notarials per disposar de finques. Posteriorment, estafava inversors privats que facilitaven crèdits amb els immobles com a avals.

La investigació va arrencar el maig del 2025 arran de la denúncia a Figueres per part d’un despatx notarial per una suposada estafa de grans quantitats econòmiques feta per part d’una organització criminal. L’entramat estava especialitzat en la simulació de poders notarials sobre immobles que no eren de la seva propietat per acabar sol·licitant crèdits, que no retornaven, a inversors privats, amb les propietats com a aval en cas de no retornar els diners. D’aquesta manera, l’organització va defraudar més d’1.200.000 euros a una pluralitat de víctimes.

Les primeres gestions d’investigació van determinar que un dels principals líders es movia entre Sevilla i Catalunya. Un perfil que es relacionava amb altres membres del grup localitzats principalment a Rubí i Manresa.

Una estafa per fases

L’estafa es componia de diverses fases i anava condicionada a la comissió prèvia de delictes d’usurpació de l’estat civil i falsificació documental per poder-la portar a terme.

La primera fase se centrava en la recerca en portals de compravenda d’immobles d’alt valor econòmic que poguessin cridar l’atenció d’inversors. Els investigats sol·licitaven informació per diferents vies, com el Registre de la Propietat, per aconseguir les dades personals dels propietaris i per saber si els immobles seleccionats estaven lliures de càrregues. Amb aquestes comprovacions volien que els futurs inversors poguessin inscriure una opció de compra sobre els productes immobiliaris.

La segona fase s’iniciava un cop tenien les dades dels titulars de les finques. A partir d’aquí, membres de l’organització elaboraven documentació falsa per usurpar la identitat dels propietaris i atorgar poders notarials per a la lliure disposició de la finca a favor d’un altre dels membres de l’entramat criminal, que en algun cas era un advocat, que actuava com a apoderat i que va ser detingut el dia de l’explotació de la investigació.

Amb els poders atorgats començava la tercera fase, basada en concretar operacions amb inversos immobiliaris. Els investigats contactaven amb assessors o intermediaris de finançament i, simulant una situació personal de necessitat i en la qual la persona titular s’havia vist obligada a atorgar poders notarials a tercers, sol·licitaven un crèdit d’import elevat, sovint d’entre 100.000 i 300.000 euros. Avalaven aquests imports amb la finca sobre la que havien adquirits poders fraudulentament. El crèdit es materialitzava mitjançant una opció de compra a un termini habitualment d’un any en favor de l’inversor que, en cas d’una situació de no retorn del crèdit, podia adquirir l’immoble per un preu clarament més baix del seu valor real.

Un cop havien arribat a un acord, les dues parts se citaven davant notari per materialitzar l’operació amb la signatura i el lliurament de l’import del crèdit mitjançant transferència bancària.

Finalment, els membres de l’organització es repartien els beneficis obtinguts i feien inversions, compres i moviments bancaris per ocultar l’origen il·lícit dels diners. De fet, l’equip investigador va poder acreditar l’adquisició d’immobles de manera conjunta entre alguns investigats, així com operacions d’inversió i compres de vehicles i societats en dates immediatament posteriors a les estafes.

Set estafes consumades

Entre les víctimes d’aquestes estafes hi ha principalment els propietaris de les finques sobre les quals s’havien fet els actes notarials fraudulents en nom dels titulars, i els inversors que havien adquirit l’opció de compra.

Els Mossos van rebre també denúncies per part dels intermediaris i assessors que havien posat en contacte els creditors amb els autors de les estafes.

Durant la investigació, els agents van acreditar l’existència de 13 actes d’atorgament de poders notarials fraudulents mitjançant DNI falsificats, així com set estafes consumades per més d’1,2 milions d’euros.

Dispositiu dimarts passat

Amb tots els indicis recollits, els agents van portar a terme un dispositiu dimarts passat, que va comptar amb més de 80 efectius policials, per detenir els membres de l’entramat amb entrades simultànies a Estepa (Sevilla) -on els Mossos van comptar amb la col·laboració de la Guàrdia Civil-, Rubí i Manresa. També es va fer recerca de la resta d’investigats en altres localitats catalanes.

En els escorcolls als domicilis els agents van intervenir documents d’identitat i passaports falsificats, dispositius electrònics, una pistola detonadora manipulada per fer foc i petites quantitats de droga.

El balanç final va ser de 22 detinguts -17 homes i 5 dones- a les localitats de Manresa (8), Rubí (5), Estepa (3), Sant Fruitós del Bages (2), Figueres (1), Salt (1) i Castellolí (1). Tots ells van passar a disposició judicial aquest dijous. La majoria dels arrestats comptaven amb antecedents per diversos delictes i, concretament, els principals líders de l’organització ja havien estat detinguts anteriorment per delictes de la mateixa tipologia.

Se’ls hi atribueixen delictes d’estafa, blanqueig de capitals, falsificació de document públic, usurpació de l’estat civil i pertinença a organització criminal.