Unanimitat en les valoracions de les acusacions i fiscalia en afirmar que l’acusat de la violació a la menor a Igualada el 2021 és l’autor dels fets, un cop escoltats els testimonis i les proves durant el judici que s’ha celebrat aquest setmana a l’Audiència de Barcelona. Durant l’exposició dels informes finals, han destacat la brutalitat de l’atac, la voluntat de matar a la víctima i l'»acarnissament» i càrrega masclista en el seu modus operandi, tot buscant la seva «vexació i humiliació». Un dels lletrats, el representant de la patronal Fecasarm, ha justificat la petició de compliment íntegre de la pena tot dient que «és un perill públic» i que no pot estar en llibertat per ser un «salvatge»: «No volia agredir-la, volia matar-la», ha dit.

En aquest cinquè dia de judici, la defensa ha mantingut la petició de l’absolució tot dient que el seu client és innocent i que no hi ha prou indicis ni proves contundents contra ell. El lletrat Gerard Negrell s’ha centrat sobretot en rebatre, punt per pont, les proves que durant el judici s’han considerat claus per assenyalar-lo com a autor. Així per exemple, ha remarcat que el mòbil del seu client no es va geolocalitzar com el de la víctima sinó que es va mirar la tarificació, és a dir, l’antena que li va enviar senyal abans i després de l’agressió. Un sistema que, segons Negrell, no permet conèixer el radi que agafa per la «gran cobertura» del repetidor, ja que inclouria la zona dels fets i també la de la discoteca. «Es pot dir que el meu client estava per la zona» però no que estigués en el lloc dels fets, ha reblat. També ha demanat que no es tinguin en compte les imatges de les càmeres per la seva «falta de qualitat» i ha acusat els mossos de «falta de rigor tècnic» durant la investigació en relació a aquest tema.

D’altra banda, ha tret ferro amb el tema de les peces de roba de l’acusat aquella nit tot dient que no tenien cap tret distintiu específic. Portar peces de roba fosques i bambes blanques, ha dit, no pot ser una prova perquè «tots els joves van vestits igual i que sigui similar (a les que es veien a les càmeres) no vol dir que sigui la mateixa», ha dit.

També ha dit que era «inversemblant» que l’acusat, si hagués comès la brutal agressió, hagués continuat fent vida normal i mantingut peces com la jaqueta amb taques de sang durant els mesos següents en comptes de destruir totes aquestes proves. I ha mantingut el que va dir el seu client, que anava tan begut que va oblidar la seva jaqueta i va trobar-se’n una altra pel carrer.

El cop al cap, una caiguda accidental

La defensa també ha dedicat força temps a qüestionar el que totes les acusacions han donat per fet, que l’agressor va colpejar el cap a la víctima amb ànim de matar-la per agredir-la sexualment. De fet, ha fet èmfasi en la no aparició de l’objecte amb el qual l’agressor hauria colpejat el cap de la víctima i ha afegit que, aquest fet, bé podria demostrar que en realitat, el que va passar, és que la víctima, després de la brutal agressió, va quedar seminconscient i es va poder colpejar el cap amb el terra.

Aquest és un aspecte clau per la defensa ja que entén que, en cas que la sentència sigui condemnatòria per agressió sexual, hauria de deixar sense efecte la possibilitat que fos un intent d’assassinat. «Però no se’l podria condemnar per les dues coses», ha assenyalat.

Al final de la seva intervenció, ha demanat que es tingui en compte que l’acusat pateix alcoholisme crònic, que li hauria afectat les seves capacitats aquell dia alhora que ha tornat a demanar que no se l’expulsi un cop hagi complert bona part de la condemna perquè no té vincles al seu país d’origen.

L’acusat, un cop escoltades totes les conclusions, ha declinat fer ús del seu últim torn de paraula.

Fiscalia i acusacions denuncien la brutalitat dels fets i l’acusen de mentir

El Ministeri Fiscal ha assegurat que manté les peticions inicials de pena de presó perquè els fets han quedat perfectament provats i sense cap possibilitat que ho hagués pogut fer algú altre. I ha detallat la brutalitat d’un atac en què la víctima no va poder defensar-se perquè hauria estat «per darrere» i sense que s’ho esperés. Prova d’això, ha dit, és que no presentés marques d’haver-ho intentat i que estigués a punt de perdre la vida, no només per les múltiples ferides en punts vitals sinó també pel fred i el risc de morir per les hemorràgies. També ha fet èmfasi en la càrrega «vexatòria, humiliant i voluntat de sotmetre-la» com a dona, tal com recullen els informes forenses del cas.

Des de l’acusació particular, s’ha parlat de les «mentides» de l’acusat, tot dient que va ser una declaració «absurda i faltada de veracitat». Més concretament, quan l’acusat -que només va respondre al seu advocat- va dir que no recordava res i que estava sota els efectes de l’alcohol. «Queda desmentit amb les imatges de vídeo d’ell i el grup que va danyar un cotxe i amb l’acusat caminant perfectament a les 2 de la matinada» així com després de l’agressió, remarca el lletrat de la família, Jorge E. Albertini,

D’altra banda, l’advocat també s’ha referit a les greus seqüeles que pateix la víctima després de l’agressió, fent impossible que visqui amb normalitat en el seu dia a dia i amb «pensaments autodestructius» de forma recurrent, entre d’altres. I ha assegurat que, després de la brutalitat de l’agressió, només gràcies a «un àngel que apareix» -el camioner- i l’assistència sanitària rebuda, la víctima va salvar la vida. «Si no, ara estaríem davant d’un cas de presó permanent revisable per la mort de la víctima», ha dit.

Les acusacions particulars desmunten la versió de l’acusat

De la seva banda, l’advocat de la primera acusació popular ha estat el de la Generalitat, Enric Millan, que s’ha adherit als informes de fiscalia i acusació particular i ha remarcat, entre altres aspectes, que durant el judici ha quedat demostrada la «falta de consciència» de la víctima per la gravetat de les lesions que van impedir que pogués demanar auxili. Ha recordat, a més, que es trobava en un «lloc aïllat, sense testimonis ni càmeres» i que l’acusat va deixar-la allà i es va endur alguns objectes de la menor.

L’advocat de l’Ajuntament de Masquefa, Joan Josep Monner, ha fet èmfasi en la jaqueta d’ell amb restes de sang de la víctima i seva. I ha retret a l’acusat no haver destinat esforços en intentar demostrar que la sang seva es correspondria a algun episodi posterior als fets. No haver-ho fet, ha dit, demostra que és culpable.

El lletrat d’acusació de l’Ajuntament d’Igualada, Miguel Samper, ha elogiat la investigació dels mossos i ha apuntat que s’ha aconseguit trobar el culpable gràcies a dos fets afortunats: l’accident amb els danys del grup on hi havia l’acusat i la descoberta de la víctima, a punt de morir, per part dels camioners que van donar l’avís i que la van auxiliar. Així mateix, també s’ha referit als antecedents delictius de violència masclista de l’acusat contra anteriors víctimes, sempre dones, que en aquell cas va ser del seu propi entorn.

Des de la Fecasarm, el lletrat Joaquim Boadas ha denunciat que aquest és un cas «excepcional», amb una violència mai vista per algú que ha demostrat ser un «salvatge». «És un perill públic», ha remarcat, tot afegint que la pena ha de ser «la més severa».

La darrera acusació a presentar les conclusions ha estat el lletrat de VOX, que ha alertat del «procés d’externalització» que ha demostrat tenir l’agressor, després que hagi passat a agredir amb brutalitat víctimes desconegudes.

Les acusacions han demanat 30 anys de presó per un intent d’assassinat amb traïdoria i l’agreujant de gènere i un altre d’agressió sexual agreujada, amb 15 anys de presó. També han demanat una indemnització de més de 330.000 euros a la víctima. La menor no ha hagut de declarar durant el judici perquè s’ha fet ús de la prova preconstituïda, la gravació de la declaració al jutjat d’instrucció i en les mateixes condicions de no publicitat que les acordades en el moment per a la declaració presencial.

El cas ha quedat vist per a sentència.

Lourdes Casademont/Pol Solà -ACN