Fa temps que l’aqüífer Carme-Capellades està en estat d’excepcionalitat per la sequera i l’alta extracció d’aigua que s’ha fet a la zona. Ara, un projecte a la vall del Carme busca recuperar-lo i aconseguir aigua per al consum anual de 5.000 persones. El projecte, que s’ha presentat aquest dijous, va més enllà i vol aconseguir un paisatge resilient al canvi climàtic per evitar incendis com el del 2021, quan es van cremar 1.600 ha de l’Anoia i la Conca de Barberà. La iniciativa afecta 20.000 hectàrees de Carme, Orpí, Santa Maria de Miralles, La Llacuna, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. Acció Climàtica ha escollit el projecte com a pilot del programa Paisatges Agroforestals Resilients i fa una aportació inicial de 600.000 euros.
El projecte neix de la mà de Nactiva, una plataforma col·lectiva per a la protecció i regeneració del capital natural del Mediterrani, juntament amb els ajuntaments de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme, BOSCAT i l’Associació de Propietaris Forestals de les Serres de Miralles-Orpinell. Tots ells han unit forces per impulsar un projecte per a la gestió sostenible del paisatge de la vall del Carme. De fet, es tracta d’una de les cinc iniciatives de tot Catalunya escollides pel Departament d’Acció Climàtica per formar part del projecte pilot de Paisatges Agroforestals Resilients. En concret, per aquesta iniciativa, la Generalitat hi destinarà una aportació inicial de 600.000 euros.
El pilot de la Vall del Carme afecta els municipis de Carme, Orpí, Santa Maria de Miralles, la Llacuna, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt, amb una superfície d’unes 20.000 hectàrees en total -de les quals la majoria són bosc-. En base a càlculs realitzats en altres projectes similars, Nactiva estima que actuant sobre aquesta superfície es pot arribar a recuperar fins a 5 hm3 d’aigua de pluja en 15 anys (l’equivalent al consum anual de 5.000 persones); reduir el risc d’incendis forestals en 900 hectàrees qualificades d’alt risc; millorar en un 57% la biodiversitat dels boscos; i recuperar fins a 150 hectàrees per al cultiu d’horta als marges de les rieres, actualment seques.
A més, Nactiva creu que gràcies a l’actuació multifuncional plantejada i, en funció del règim de pluges, es preveu una millora en el nivell de l’aqüífer Carme-Capellades, des de 2016 en situació d’excepcionalitat a causa de la prolongada sequera. Aquest aqüífer és la principal font d’abastament d’una vintena de municipis de les comarques de l’Anoia i de l’Alt Penedès. Les actuacions previstes no només contemplen la gestió del bosc i la recuperació de l’aqüífer central, sinó també la recuperació de zones agrícoles i la ramaderia extensiva, o accions d’impuls del turisme.
El director general de Nactiva, Joan Cabezas, ha explicat en declaracions a l’ACN que si es posa en una balança la inversió que s’ha de fer i els productes i serveis que en poden sortir, «el resultat surt superior a la inversió que has de fer». «El problema que ens trobem és que tots els actors que han de fer cadascuna d’aquests coses estan descoordinats i, per tant, necessitem que en comptes que cadascú vagi a la seva, que hi hagi un projecte més integrat», ha destacat. Cabezas ha dit que en aquests moments estan elaborant un estudi de viabilitat sobre quins són els productes que poden tenir més acollida.
Precisament, un dels socis del projecte és l’Associació de Propietaris Forestals Serres Miralles-Orpinell, que agrupa 220 socis de 13 municipis diferents. El seu president, Jordi Reixachs, ha detallat que ells fa anys que treballen «amb una visió territorial», que considera «clau» en el context actual. «Totes les actuacions que hem fet de prevenció a dia d’avui són insuficients i es queden curtes davant del canvi climàtic», ha exposat Orpinell, que creu que s’ha d’avançar cap a «noves fórmules» com al creació de paisatges mosaics i recuperar l’agricultura i ramaderia. «Tot això agafa una dimensió absolutament social i no només forestal o agroforestal», conclou.
De la seva banda, Jaume Sió, cap del gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, ha explicat que aquests pilots que s’estan fent a cinc llocs diferents de Catalunya tenen per objectiu fer «les coses diferents» a l’hora de crear paisatges resilients al canvi climàtic. «Tenim molts reptes de país: Ens ha marxat gent del territori, hem perdut terres, tenim menys aigua i molt risc de grans incendis… per tant, si no ho fem diferent això anirà a pitjor», relata Sió. Explica que moltes de les iniciatives ja s’estan fent però «de manera separada» i ara, diu, l’objectiu és integrar totes les polítiques i fer-ho «amb el territori».
Crèdits climàtics per finançar el projecte
Per desenvolupar el projecte es contempla la creació d’un vehicle de finançament que permeti realitzar la gestió forestal a escala, mitjançant un mecanisme de pagament per serveis ambientals on participin tant empreses com administracions públiques. Aquest model de finançament ja s’ha desenvolupat altres parts del món, com és el cas del projecte ‘Forest Resilience Bond’, de l’entitat Blue Forest, a la conca de North Yuba, a Califòrnia (EUA). Aquesta iniciativa, ha aconseguit realitzar la gestió de més de 100.000 hectàrees amb un pressupost 25 milions de dòlars.
Els inversors que participin en la iniciativa de la Vall del Carme podran beneficiar-se dels Crèdits Climàtics Climark de la Generalitat de Catalunya que permeten a les empreses la compensació d’emissions de CO2 amb l’objectiu de reduir el seu impacte ambiental. Els crèdits climàtics ofereixen la possibilitat de compensar voluntàriament la petjada de carboni i la petjada hídrica de les empreses invertint en gestió forestal a Catalunya. Actualment, a Catalunya, el cost mitjà d’aquests crèdits climàtics és de 3.600 euros/hectàrea.
Mar Martí / ACN
