Els Mossos han desarticulat un grup especialitzat en el tràfic i explotació laboral d’éssers humans i han detingut sis persones. Els arrestats són d’origen pakistanès i tenen entre 30 i 40 anys. Entre ells hi figura el cap del grup, que ja ha ingressat a presó. Ho ha explicat el cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans de la DIC, Lluís Moreno, que ha apuntat que s’han alliberat quatre víctimes de tràfic i catorze d’explotació laboral. Aquestes persones eren obligades a treballar en setze supermercats catalans, en condicions pràcticament d’esclavitud i cobrant sous baixos o inexistents. A més, vivien en entorns insalubres, en pisos gestionats per la banda, soterranis dels mateixos establiments o en els passadissos d’aquests.

La investigació va iniciar-se el mes de març de l’any passat, quan la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans del cos va tenir coneixement de l’existència d’aquesta organització criminal assentada principalment a la comarca del Maresme i liderada per un empresari d’origen pakistanès, l’activitat principal del qual, consistia en l’explotació laboral de compatriotes seus en diversos supermercats.

Segons ha explicat el cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans, Lluís Moreno, els Mossos van determinar que el grup gestionava un total de setze franquícies de marques molt conegudes del sector, ubicades a diferents localitats de la demarcació de Barcelona i Girona. Els integrants de l’organització eren membres d’una mateixa família. L’entramat comptava amb una infraestructura de societats mercantils vinculades als establiments investigats i amb diversos domicilis on els treballadors eren distribuïts i allotjats.

Moreno, ha relatat que a partir de les informacions aportades per testimonis protegits i per alguns extreballadors, es van iniciar les primeres gestions i actuacions policials que van permetre corroborar els fets, identificar la gran majoria dels membres de la banda i localitzar els establiments.

Víctimes enganyades

Ha detallat que algunes d’aquestes persones havien estat captades a Pakistan a través de l’engany: “Els prometien una feina o un sou i les enganyaven amb la promesa que obtindrien una regularització administrativa”, ha comentat Moreno que ha dit quan arribaven a Catalunya els membres de l’organització s’aprofitaven de la seva situació de poder i els reclamaven el pagament del deute contret, bé pel viatge fet o bé per les gestions realitzades associades al contracte de treball o regularització, tràmits que, d’altra banda, es realitzaven falsificant documents.

 “Les feien treballar a totes hores, amb sous baixos o inexistents”, ha afirmat el sotsinspector que ha apuntat que l’entorn en què vivien era insalubre. Així, ha assenyalat que moltes d’aquestes persones s’allotjaven en pisos que eren propietat del grup “per així controlar-los millor”, en els soterranis dels establiments comercials o, fins hi tot, eren obligades a dormir en els passadissos. Ha indicat que els afectats solien ser persones de mitjana edat amb famílies a càrrec. Així, ha comentat el cas d’una dona de 55 anys que va ser enganyada per venir a Catalunya i va deixar els seus quatre fills a Pakistan. «Un cop aquí va veure’s obligada a treballar en aquestes condicions», ha manifestat. Per sort, ha dit, aquesta víctima ha estat alliberada i ara ja ha pogut regularitzar la seva situació i fer reagrupament familiar.

També ha apuntat que alguns dels testimonis van relatar que fins arribar a Catalunya, van viatjar per diversos països d’Àsia fins a entrar a Europa via Turquia per a travessar posteriorment diversos països bàltics fins arribar a Itàlia. Aquesta ruta és coneguda com a ruta dels Balcans, una de les rutes migratòries més comunes per accedir a països de la Unió Europea.

Inspeccions, entrades i escorcolls

El dia 21 de febrer d’enguany, en el marc del dispositiu Iluro, els investigadors van detenir sis dels investigats i van dur a terme sis entrades i escorcolls. Conjuntament amb efectius de la Inspecció de Treball, es van executar dotze inspeccions administratives en supermercats. Aquests establiments estaven gestionats pel mateix entramat criminal i s’ubicaven a Badalona, Barcelona, Alella, Igualada, Sant Feliu de Guíxols, Pineda de Mar, Premià de Mar, Vallromanes, Montornès del Vallès, Caldes de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda, Capellades i Santa Margarida de Montbui.

En les inspeccions administratives es van identificar més d’una trentena de persones treballadores. Juntament amb una organització especialitzada en l’assistència integral a víctimes de tràfic d’éssers humans, es va poder determinar que existien indicis suficients per a considerar que quatre d’elles eren víctimes de tràfic d’éssers humans i catorze més n’eren d’explotació laboral.

Contractes falsos

Fruit de la col·laboració amb la Subdirecció General de Treball Autònom i Autoritzacions de Treball, es va comprovar que les regularitzacions d’aquestes persones es feien amb falsificacions de la partida de naixement. Aquest fet permetia que es poguessin acollir a l’article 40.1 de la Llei d’estrangeria i obtenir de forma fraudulenta amb un contracte en el país d’origen, i una autorització inicial de residència i treball per compte aliè. Els caps d’aquesta organització eren també els administradors de les societats propietàries dels diferents establiments alimentaris franquiciats.

Algunes d’aquestes víctimes, després de ser informades dels seus drets, es van acollir a un recurs assistencial gestionat pel Departament d’Igualtat i Feminisme per rebre la protecció integral a la qual tenen dret.

Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 9 de febrer. La investigació continua oberta i no es descarten altres detencions.

Un cas recurrent

El responsable de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos, ha explicat que aquest “no és un cas aïllat”, sinó que és habitual i que des de 2022 la policia ha dut a terme tres investigacions molt semblants. “A dia d’avui és fàcil aconseguir franquícies de grans marques comercials i aquesta establiments són emplaçaments són molt propicis a tenir treballadors explotats”, ha comentat.

Per aquest motiu, ha demanat a les grans marques que “estiguin més a sobre dels seus franquiciats” i que siguin més prudents. “Poden calcular el nombre de treballadors que hauria d’haver en un determinat local tenint en compte els metres quadrats del supermercat i els horaris”, ha assegurat Moreno que ha dit que és senzill determinar si la situació administrativa és irregular.