El passat 29 de juliol es va fer a La Tossa de Montbui l’acte d’inauguració de l’exposició «Calliderma Atagensis. Una estrella de mar d’uns 38 milions d’anys trobada a La Tossa de Montbui».

L’acte que va estrenar l’exposició va posar en relleu l’excepcional troballa d’aquest esquelet fòssil per l’expert en paleontologia Josep Llansana i Marcè, protagonista de la inauguració.

Aquesta estrella de mar fossilitzada la va trobar el paleontòleg en una capa d’argiles calcàries griso-blavenques, anomenades pels geòlegs «margues d’Igualada» que han permès datar l’estrella de mar en, aproximadament, 38 milions d’anys, i per tant la situarien durant l’època de l’Eocè.

L’esquelet fòssil de la Calliderma Atagensis està format per 580 peces que completen els cinc braços i les dues cares de l’animal. La troballa és excepcional perquè és molt difícil que els ossicles es mantinguin agrupats una vegada l’animal mor i es desintegren les membranes musculars que els mantenen units. L’erosió i el pas de milions d’anys no han alterat la peça i aquesta és la seva excepcionalitat.

La Tossa, durant l’Eocè, era un escull de corall d’un mar càlid, que formava part d’un gran oceà, anomenat Tethys. El mar s’obria cap a Lleida i l’Aragó, i la costa es trobava cap a la banda de Vallbona i Montserrat. Era un paisatge semblant al que actualment és el Carib o les illes de la Polinèsia: un mar de poca fondària, d’aigües turqueses i esculls coral·lins, un dels ecosistemes més rics en biodiversitat: estrelles, esponges i cargols de mar, eriçons, algues, coralls i altres.

Josep Llansana va fer entrega del fòssil a la Generalitat de Catalunya que, una vegada catalogat i estudiat, ha estat donat al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia com a dipositari del patrimoni de la comarca. El Museu acaba de signar un conveni de cessió temporal de l’estrella de mar al Consorci de la Tossa de Montbui, entitat formada per l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui i la Fundació La Tossa, perquè sigui exposada.

És així com ens trobem a l’acte d’inauguració d’aquesta exposició el passat dia 29, un acte especial per celebrar el fet de tenir una peça tan important com a part del patrimoni cultural català exposat en aquest municipi, on va ser descoberta.

Anna Maria Garrido i Ferrer, cap de Coordinació Museística i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va obrir la secció de parlaments de l’acte subratllant que “des del departament de Cultura volem agrair al Josep Llansana per la seva descoberta, per la seva tasca d’interpretació i de reconstrucció d’aquest conjunt fòssil tan excepcional i també per la seva gran generositat per donar aquesta peça única”.  Així mateix, va indicar que «això permet ampliar la col·lecció de paleontologia del Museu, però també permet explicar l’origen i límits d’aquesta geografia en aquest enclavament natural i cultural amb un patrimoni geològic tan excepcional com teniu aquí a la Tossa de Montbui».

Tot seguit, va fer la seva intervenció Pere Camps i Oviedo, regidor de Relacions Institucionals d’Igualada, assenyalant que «és un honor participar en aquest acte. On sinó millor pot estar aquesta estrella de mar que té 38 milions d’anys i que va trobar aquí el nostre famós i estimat paleontòleg Igualadí Josep Llansana». També va voler indicar que «pels Igualadins i per a Igualada La Tossa es porta al cor, és com Montserrat, forma part del seu imaginari. No hi ha cap artista Igualadí que no hagi pintat La Tossa» i que «per l’Ajuntament d’Igualada, en nom de l’alcalde i ho que represento, és un honor i un plaer que tota la Conca, sobretot el Patronat de La Tossa i els montbuiencs, poden gaudir d’aquesta peça tan magnífica».

Joan Cunillera, el president de la Fundació La Tossa, va voler agrair a totes les autoritats la seva labor i especialment “a tots els que avui heu pujat aquí, que ens ajudeu a fer difusió de La Tossa i d’aquesta estrella”.

Desprès, Josep Castelltort, com a expert i en representació de la família Llansana, va posar context per a tots els assistents i va explicar “quin és  l’interés de la peça que està aquí exposada”.  Va assenyalar que el seu valor «té clarament dos vessants. El científic: la Calliderma Atagensis, una estrella de mar de la família Goniasteridae, és un fòssil que contribueix a datar els estrats de l’escull corallí de La Tossa, relacionar-los amb les altres localitzacions de l’espècie i caracteritzar l’ecosistema en que va viure. Des del punt de vista científic hi ha el valor especial de disposar de totes les peces d’un mateix individu. Llavors té un altre valor que és el cultural. Aquest fòssil ens posa davant d’una història fantàstica que ens farà sentir petits i alhora afortunats. Ens parla d’una terra que es mou, d’uns ecosistemes que evolucionen, de canvis climàtics. És una oportunitat d’entendre una mica més com se sustenta el planeta».

Tot seguit, va explicar que els fòssils, «pedres en forma d’animals i de plantes» surten «de la roca, és com si la terra els fabriqués» i que a l’espai de La Tossa trobem fòssils marins perquè durant l’Eocè, fa 38 milions d’anys, era «un mar blau turquesa de poca profunditat. L’escull corallí és una construcció que fan els organismes vius molt més de pressa que els processos geològics, fixant els minerals calcaris de l’aigua marina. És un ecosistema amb molta vida i molta diversitat. Juntament amb les selves tropicals són els ecosistemes amb més riquesa d’espècies».

A cerca de la nostra estrella de mar va comentar que «es pot gairebé assegurar que va morir de mort natural, sinó hauria estat difícil que s’hagués conservat íntegra. No va ser devorada. Daguet morir i va caure al fons fangós o va morir allà directament. Però un cop cadàver, tampoc va quedar a l’abast de la fauna, que sempre aprofita tot el que hi ha. Probablement va quedar enterrada molt de pressa. La part orgànica va ser consumida pels bacteris dels sediments, però les parts més dures es van mantenir juntes».

També va ressaltar el conjunt de circumstàncies que fan excepcional la troballa, des de l’estrella sent «elevada per les forces tectòniques des de sota del fons marí fins a centenars de metres sobre el nivell del mar» fins que «les 680 peces que formaven l’esquelet de l’animal, es van alliberar de cop sense dispersar-se i encara es va produir la fortuna que fossin trobats». Per això assenyala el valor de la intervenció del Josep Llansana: «totes les circumstàncies excepcionals a la formació i disponibilitat del fòssil, no haurien servit de res si no hi hagués hagut algú que fossi allà al moment oportú. Ser allà al moment oportú i veure’l no és tan senzill. Per veure el valor d’una peça és necessari una dedicació d’anys».

La secció de parlaments de l’acte va concloure amb la intervenció de Jesús Miguel Juárez, president del Consorci La Tossa i alcalde de Santa Margarida de Montbui, qui va agrair a les institucions presents la seva col·laboració y es va dirigir al descobridor, Josep Llansana fent al·lusió al fòssil i indicant que “ha de ser una situació tan important per a una persona com vostè fer aquesta troballa, i que a nosaltres ens doni la possibilitat de tenir-lo a aquest espai tan maco, és molt d’agrair”. Així mateix, va indicar que «l’equip de govern actual, hem parlat més d’una vegada que fer amb aquest espai. Tenim pensat juntament amb el Consorci la museïtzació d’una nova situació que us agradarà moltíssim, que encara estem pendents de poder-ho desenvolupar, però que farà que aquest espai encara continuï tenint la mateixa emoció i sigui tan increïble com ara mateix ho és.»

Posteriorment, Josep Llansana va procedir a la inauguració de l’exposició a la Sala d’exposicions del Castell de La Tossa, destapant l’estrella. Un emotiu moment i molt significatiu tant per al paleontòleg com per a tots els presents.

L’acte va concloure amb l’actuació musical en directe del grup Corcó i un refrigeri pels assistents al Pla del Castell de La Tossa.

El conjunt de restes fòssils de l’estel·làrid, que ens explica com era la Terra, com s’ha format i com ha evolucionat el territori on vivim, es pot visitar els diumenges de 12:00h a 14:00h.