La necessitat de coordinació i corresponsabilitat en la gestió de l’aigua, que impliqui a tots els actors i àmbits que en formen part, és fonamental per poder afrontar els reptes dels recursos hídrics en un context de dèficit hídric estructural. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la taula rodona organitzada per l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC) a Igualada i que ha comptat amb representants de l’administració pública i especialistes del sector de l’aigua. Altres temes que han centrat el debat ha estat la correlació entre quantitat i qualitat de l’aigua en moments d’estrès hídric, la necessitat d’inversions a curt termini i la reflexió sobre la recuperació dels costos que aquestes suposen.
L’ASAC, l’associació més representativa del sector a Catalunya que representa el 90% de la població abastida i que integra a empreses públiques, privades i mixtes de serveis de subministrament i sanejament d’aigua, ha organitzat la taula rodona titulada “Menys aigua i de menys qualitat: els reptes de la gestió dels recursos hídrics a Catalunya”, adreçada als seus associats i a professionals tècnics del sector de l’aigua. La taula ha comptat amb la participació del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, la subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Carme Chacón, representants d’entitats municipalistes com Albert Solà, de la Federació de Municipis de Catalunya, i Lluís Corominas, de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), així com el director de Qualitat de l’aigua i Laboratoris d’Aigües de Barcelona, Miquel Paraira.
Les pluges de maig i de juny han donat una mica més de marge a zones d’estrès hídric, com les que depenen del sistema Ter-Llobregat, fet que “ens permet endarrerir fins a l’octubre l’entrada en situació d’emergència” apuntava el director de l’ACA, Samuel Reyes, que també destacava que coincidirà amb període de pluges, però alertava que “no podem abaixar la guàrdia: hem d’estar atents i fer un consum d’aigua responsable”. Una situació que, de moment, no té final. Però el fet és que l’actual crisi hídrica que pateix Catalunya ha obligat a administracions locals, institucions i a entitats de diferents sectors a treballar plegats per trobar solucions i alternatives que donin resposta a la sequera.
Al debat s’ha posat de manifest la necessitat de treballar de forma conjunta i amb corresponsabilitat entre tots els actors que intervenen en la gestió de l’aigua, com a eina indispensable per garantir i acordar una fórmula que doni sostenibilitat al sistema, garantint-ne el finançament. De fet, el representant de l’ACM, Lluís Corominas, ha recordat que cal una estratègia comuna per a fer front i avançar-se a properes crisis. “Hem de poder dir que hem afrontat les noves crisis de forma diferent, i això requereix corresponsabilitat i compromís per part de tots els àmbits implicats: de les administracions, del món local, de la ciutadania, de les empreses operadores i dels sectors econòmics” ha remarcat Corominas.
En aquest sentit, apunten amb confiança a la tasca que s’ha de fer des de la recentment constituïda Taula Nacional de l’Aigua, de la que en forma part l’ASAC, per seguir col·laborant en aquesta línia=. “Hem de mantenir aquesta inèrcia per buscar solucions a les problemàtiques que afrontem com a país. Si alguna cosa ens ha motivat la sequera és que realment hem conegut les habilitats i experteses de tots els sectors” ha afirmat la subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón.
La qualitat de l’aigua, el nou repte sobre la taula
L’entrada en vigor del nou decret que regula la qualitat de les aigües de consum ha centrat bona part del debat. Els ponents han coincidit en el fet que la nova regulació afegeix complexitat a la gestió d’aquest recurs i l’encareix. Concretament, aquesta nova normativa incrementa el nombre de paràmetres a analitzar a les aigües de consum i la reducció d’alguns límits que es contemplen actualment. En aquest sentit, Chacón ha apuntat que aquest nou marc regulador “ens posa reptes, ens dona opcions noves i ens marca unes línies”, però també ha posat en valor que “tenim a favor el coneixement i la tecnologia: no és res que no puguem superar, però caldrà veure com ens organitzem”.
Per la seva banda, el director de Qualitat i Laboratoris d’Aigües de Barcelona, Miquel Paraira, ha alertat que «complir amb la nova regulació comportarà en molts casos la necessitat de fer grans inversions en la millora d’infraestructures i tractaments de l’aigua».
Davant els dubtes i incerteses que genera entre els professionals del sector l’entrada en vigor d’aquest reial decret, la subdirectora general de Seguretat Alimentaria ha volgut traslladar un missatge tranquil·litzador assegurant que “des de Salut estem participant i treballant de valent amb el ministeri. Hi ha coses que no quadren i que no es poden portar a la pràctica de forma immediata”. Chacón ha aprofitat per recordar la bona feina que es fa a Catalunya en matèria de qualitat de l’aigua, assegurant que “tenim un cicle de l’aigua amb un alt nivell de coneixement i tots plegats ens esforcem molt per garantir-lo. Només cal veure com hem aconseguit garantir la qualitat sanitària de l’aigua en mesos de sequera extrema”.
Justament la correlació entre la quantitat i la qualitat del recurs ha estat un altre dels protagonistes de la taula rodona, tenint en compte que l’actual escenari de sequera que viu Catalunya pot acabar tenint un impacte negatiu. Així, un dels exemples aportats ha estat la presència de sulfats a l’aigua, que es dilueixen menys a mesura que es redueix el volum hídric, empitjorant la qualitat del recurs=. Aquesta pot ser una de les grans dificultats a afrontar per a garantir el compliment d’aquesta nova normativa.
Inversions urgents i recuperació de costos
Un dels temes més recurrents en els darrers mesos arrel de la sequera ha estat la necessitat d’agilitzar les inversions urgents per tal de disposar d’eines i recursos que permetin afrontar l’actual situació amb majors garanties. Així, potenciar la circularitat de l’aigua i apostar per l’aigua regenerada han estat les propostes més recurrents en la taula rodona de cara a afrontar l’escassetat hídrica. S’ha destacat que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona actualment el 33 % de l’aigua subministrada prové de la dessalació, el 25 % de regeneració, el 23 % de pous i el 19 % d’aigües superficials i que és gràcies a aquest balanç que la ciutadania de l’àmbit metropolità està encarant en millors condicions la sequera a la vegada que s’estan alliberant recursos d’aigües superficials (rius).
D’altra banda, els cinc ponents també han coincidit a destacar la necessitat de trobar mecanismes de recuperació de costos d’aquestes inversions necessàries i que ajudin a garantir tant la disponibilitat d’aigua com la seva qualitat. Tot i que els ponents no han coincidit en una mesura concreta, tots cinc han lamentat la insuficiència de la forma de finançament actual i s’han apuntat possibles mecanismes de finançament que podrien complementar l’actual sistema basat en tarifa i el cànon de l’aigua. En aquest sentit, cal destacar el principi establert a la normativa europea de “qui contamina paga”, que centra el finançament del tractament en el contaminador en origen en lloc de en l’usuari final, o la priorització de recursos destinats a l’administració local, com per exemple el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), a l’hora d’afrontar períodes excepcionals com el de l’actual sequera.
“El preu de l’aigua ha de recuperar tots els costos. Cal recordar que el preu mitjà que es paga a la resta d’Europa és molt superior al que paguem a l’Estat espanyol”, apuntava Albert Solà, de la FMC. El debat ha posat en evidència que hi ha uns costos fixes que s’han de cobrir, però també que caldrà veure opcions per cobrir la resta de variables, com podrien ser l’escenari climàtic, la situació de la qualitat de l’aigua o per la sensibilització ciutadana en episodis de manca de pluges regulars.
Igualada, pel centenari d’Aigua de Rigat
L’ASAC ha escollit Igualada per celebrar la seva assemblea general anual i la taula rodona sobre els reptes de la sequera i exigències sobre qualitat de l’aigua, per homenatjar i commemorar el centenari d’un dels seus associats, Aigua de Rigat. L’acte de reconeixement a la història d’aquesta operadora ha comptat també amb la presència de l’alcalde d’Igualada Marc Castells, que ha aprofitat per posar de relleu la importància d’aquestes jornades, ja que “l’aigua serà, sens dubte, un dels elements principals d’aquesta lluita cap a la sostenibilitat del planeta, però també el repte de donar millors i bons serveis a la ciutadania”. Castells apuntava a la responsabilitat de les administracions a qui insta a “estar a l’alçada d’aquest repte que ens marca el segle XXI”.
