L’Anoia és una de les comarques catalanes més afectades pels macroprojectes d’energies renovables. En aquests moments hi ha més de 430 hectàrees destinades a camps fotovoltaics en tramitació i un parc eòlic amb set molins, que se suma als 105 aerogeneradors que ja hi ha en servei. L’associació Preservem l’Anoia ha volgut aplegar en una exposició tots els projectes que hi ha en tràmit perquè la població «s’adoni de la seva magnitud». «Si tiren endavant industrialitzarem el camp», lamenta Jordi Serravinyals. «La gent que viu a les ciutats ho considera un mal menor, creuen que en algun lloc han d’anar aquests projectes, però a l’exposició volem demostrar que hi ha una manera diferent de fer les coses», explica Imma Solé.
Sant Pere Sallavinera, Jorba, Bellprat, Pujalt, Òdena o Veciana són alguns dels municipis de la comarca de l’Anoia afectats per macroprojectes d’energies renovables. Amb l’objectiu d’explicar l’abast de tots els projectes que hi ha sobre la taula i els possibles impactes que podrien tenir al territori, l’associació Preservem l’Anoia ha organitzat una exposició a la Biblioteca Central d’Igualada. «L’objectiu és intentar transmetre com afectarien aquests macroprojectes si s’acaben implantant i també qüestionar el model actual d’energies renovables amb grans centrals al darrere», explica a l’ACN un dels integrants del moviment, Jordi Serravinyals.
«Està clar que si es fan tots aquests projectes tal i com estan ideats tindran un impacte ambiental i visual molt important i passarem a industrialitzar el camp», ha lamentat Serravinyals. En aquest sentit, ha apuntat que «en comptes de tenir camps de cereals, d’ametllers o olivereres, passarem a veure camps de plaques fotovoltaiques i molins gegants de 200 metres». Aquest activista explica que les grans empreses busquen «zones rurals on el sòl agrícola normalment és de secà i són més econòmics».
Des de Preservem l’Anoia recorden que a la comarca hi ha un model amb «petits productors i cases rurals que generen moltes activitats econòmiques». Si s’implanten aquests macroprojectes, lamenten, «potser se’n ressentiran». A més, Serravinyals recorda que els veïns que han escollit viure en aquestes zones rurals ho han fet per «gaudir» de la natura: «No tenim ganes de sortir de casa i veure cables per tot arreu i parcs fotovoltaics i molins que fan soroll».
L’exposició posa sobre la taula un nou model energètic que es basi en la «producció distribuïda i no centralitzada». Entre d’altres, aposten per produir l’energia a prop d’on es produeixi, amb «plantes petites i repartides» pel territori; implantar els parcs fotovoltaics en cobertes d’edificis, zones industrials i llunys de masies i nuclis habitats; o generar comunitats energètiques que controlin la producció i la xarxa.
Una altra de les activistes de la plataforma, Imma Solé, critica les «presses» amb què es volen aprovar tots aquests projectes. «Estem disposats a vendre’ns a qualsevol preu?», es pregunta. Demanen que les administracions tinguin més en compte la veu del territori i també reclamen als ajuntaments que siguin més proactius oposant-se als projectes i modificant normatives.
Mar Martí / ACN
