El passat 4 de desembre moria a Barcelona fra Josep Massana i Julià. Havia nascut el dia 11 de setembre de 1930, i entrà a l’Orde dels Franciscans Caputxins a l’edat de 16 anys rebent el nom de fra Daniel de Gelida. Ordenat de prevere, estudià Ciències Socials a Roma. Va ser molt conegut per ser una figura de referència en el naixement del barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui, a mitjans del segle passat.
Del 1954 al 58 van ser els Frares Caputxins d’Igualada, que van començar a fer activitats socio-religioses entre les persones que arribaven des de comunitats com Andalusia, Extremadura o Múrcia.
El Pare Matias Boada anava sobretot al barri de Fàtima, però també anava al barri del Pi, en canvi el Pare Josep Massana, conegut amb el sobrenom de Pare Daniel, anava sempre a Montbui. Tant l’un com l’altre feien els seus trajectes amb bicicleta. En aquelles bicicletes hi portaven a vegades aliments per les persones necessitades.
Eren molt coneguts, estimats i recordats. Per això, en agraïment i memòria d’aquells pioners s’han guardat el seus noms al barri del Pi: hi ha la plaça anomenada “plaça del Pare Matias” i un carrer dit “el passeig del Pare Daniel”.
Entre les moltes activitats que organitzaven, socials i lúdiques, sobresortien les de caràcter religiós. Pel que expliquen algunes persones que aleshores eren joves o adolescents, els frares caputxins venien amb grups de joves d’Igualada a fer jugar els infants i a ensenyarlos el catecisme. Molts d’aquells nois i noies van fer la primera Comunió a l’església dels Caputxins d’Igualada. Els mateixos caputxins i persones dels grups d’Igualada els ajudaven per poder fer una petita festa de Comunió allà al convent mateix. I feien visites a algunes famílies, sobretot si hi havia persones malaltes.
Recordava el pare Daniel que alguna vegada el mossèn del poble els demanava que l’ajudessin en celebrar algun servei religiós entre aquells nouvinguts. Com a curiositat explica que un any li van demanar de “fer el salpàs” per les cases de pagès no lluny del barri del Pi. També explicava el pare Daniel que col·laborava amb l’alcalde pedani, que l’ajuntament tenia en un veí del barri: el primer fou en José Fernández (Pepe Bigotes).
Amb ell col·laboraven en el millorament des les condicions de vida: recorda que li va tocar d’anar a insistir a un senyor de la Fecsa, a Barcelona, perquè arribés la llum al barri del Pi. I quan van fer la inauguració de la llum, l’any 1958, van organitzar una gran festa popular. I els infants feien volar globus, i també feren molts jocs infantils de cucanya.
També organitzaren un campionat de futbol amb els joves dels diversos nuclis ja existents.
Posteriorment, a Barcelona, treballà infatigablement en la catequesi d’infants i amb els equips de matrimonis de la Mare de Déu.
També fou ministre provincial dels Frares Caputxins de Catalunya entre 1972 i 1978.
Va deixar la responsabilitat directa de la catequesi del convent de Sarrià fa un any, però sense deixar el vincle i la presència, tan estimada per tots.
Home d’esperit jovial, entusiasta i entregat, ha mort a causa d’una malaltia del cor. Descansi en pau.
