El passat dimarts 3 de desembre el cicle Dimarts Disruptius va tenir la disrupció personificada en una dona jove grega que treballa l’aplicació de la tecnologia digital en la fabricació de productes tèxtils. En una sola visita seva a l’Ateneu ens ha fet capgirar i revolucionar les possibilitats de treball i creació de materials.

Anastasia Pistofidou defineix la seva tasca dins el Fab Lab de Barcelona com un suport als creadors i creadores per tal que puguin incorporar la tecnologia en la seva professió. Té un interès especial d’aquestes aplicacions digitals en la creació d’artesania. Ha integrat de tal manera la tecnologia en la seva forma d’entendre el món que la concep com una extensió més del nostre cos.

El projecte del Fab Lab va ser un dels eixos centrals donat que es tracta d’un model de treball i innovació compartit i obert que es pot replicar allà on es vulgui del món i pels equips de persones que ho considerin. La premissa bàsica d’aquest sistema és la informació oberta a tothom i el coneixement compartit entre els seus membres. Un bon exemple d’això va ser el Fabricademy Open Source Circular fashion catalogue en què es poden compartir prototips en una xarxa digital.

En la seva presentació ens va parlar de moltíssimes idees com ara del canvi de paradigma que representa la producció sota demanda sense estoc, de la integració de l’economia circular en el disseny de la fabricació, de la investigació amb nous tipus de cuir begans, del bioplàstic que es pot llençar directament al compost, del tintatge amb bactèries o de la producció ‘monomaterial’, emprant un mateix material per al teixit, les cremalleres i els botons que permetin el seu reciclatge directe.

Fins i tot ens va parlar del ‘disseny distribuït’, en què la producció, gràcies al coneixement compartit en un arxiu descarregable, permet fer un article a qualsevol lloc del món i integrar-hi les modificacions que es considerin convenients en cada cas. Aquest darrer és l’exemple de la bossa Taska. El que s’importa i s’exporta són les idees, els arxius, ja no els materials i els objectes, afavorint una economia i desenvolupament local i una major sostenibilitat.

També ens va explicar el concepte de ‘manufactura flexible’ entenent que la maquinària ja no és entesa com fa uns anys, que calia que fos robusta i durable per molt de temps, sinó que es converteix en quelcom que auto construïm, amb complements assequibles, controlables, que no depenen d’un servei tècnic perquè nosaltres podem intervenir-hi i que anem modificant amb el temps segons la necessitat de producció del futur.

El llegat més important, malgrat les nombroses aportacions sobre la innovació tecnològica i en la creació de teixits, va ser la idea que compartir el coneixement de forma oberta està esdevenint una forma de treball, en què tothom hi té cabuda, i que fins i tot ens pot portar a un nou model de treball i de vida. El darrer gran exemple n’és l’Atlas of biomaterials, un atles de materials alternatius amb mostres tangibles i els seus codis de fabricació per a totes les persones que el vulguin utilitzar.

Això no és el futur, ja està existint, ja està passant a Barcelona. Per què no, també a Igualada? Siguem disruptius.

No et perdis el proper Dimarts Disruptiu el proper 14 de gener amb Curro Claret, dissenyador industrial que rea objectes poètics i honestos que provoquen la reflexió sobre el consum i l’excés.