Aquest divendres 15 de novembre a les 8 del vespre al Teatre Municipal Ateneu d’Igualada, la igualadina Èlia Palomas, llicenciada en Dret, conversarà amb l’exjugador de
bàsquet i voluntari de l’ONG Open Arms, Jordi Villacampa, i amb l’Ousman Umar, fundador de l’ONG Nasco Feeding Minds.
L’Ousman va marxar del seu poble natal quan tenia 9 anys. Els seus pares el van enviar a fer d’aprenent al taller mecànic que el seu oncle tenia a Techiman i, des d’aleshores, va deixar d’anar a l’escola per guanyar-se la vida. L’Ousman havia sentit parlar d’Europa, i tot i no saber ni tan sols llegir un mapa, es va proposar arribar-hi, convençut que allí hi trobaria un paradís.
El viatge el va portar fins a Líbia creuant el desert amb una màfia de tràfic de persones. De 46 que van iniciar el viatge, només 6 van arribar a la destinació final. A Líbia va treballar durant 5 anys fins a reunir els diners per reprendre el seu camí. Finalment va arribar a Europa arriscant la vida en una pastera. Un cop a Barcelona, va tenir la sort de conèixer una família que va decidir ajudar-lo: el van acollir i això li va permetre accedir legalment a una feina i a l’educació. De ser pràcticament un analfabet, en 10 anys ha arribat a la universitat, on després de cursar uns anys de Química per canviar a Relacions públiques i Màrqueting. Actualment estudia el màster de Direccio de Cooperació Internacional d’ESADE.
Conscient que el seu cas és excepcional entre els centenars de joves que cada dia emprenen viatges semblants, se sent amb l’obligació de “retornar la sort que ha tingut”, com explica ell mateix. I la clau perquè nens i nenes tinguin capacitat per decidir sobre el seu futur és l’educació i la informació.
És per això que des de Barcelona ha vetllat per garantir l’educació dels seus germans. El més gran d’ells, Banasco Nuhu Seidu, és llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat de Ghana i dirigeix la contrapart de NASCO Feeding Minds al país africà.
“Necessito explicar la meva història perquè continua passant, dia rere dia. Necessito explicar la meva història perquè, per més complex i difícil que sigui trobar una solució, és el nostre deure fer-ho. Necessito explicar la meva història perquè no s’hagin d’explicar més històries com la meva”, remarca l’Ousman, que ha recollit el seu testimoni al llibre Viatge al país dels blancs, en què narra en primera persona el seu periple vital.
Al llibre, l’Ousman escriu: “Vaig descobrir que si arribes a Europa en les condicions en què jo hi havia arribat és fàcil entrar en un cercle de pobresa i d’indigència del qual és molt difícil sortir. És complicat començar una vida des de zero si ets un immigrant africà, sense amics, sense estudis, sense diners, sense conèixer bé l’idioma. No tens res.” En aquest colpidor testimoni també llegim que “el desert és ple de cadàvers que esquitxen les dunes. A nosaltres, uns mafiosos ens havien abandonat a traïció enmig del no-res, sense cap explicació. Volíem arribar al Paradís, a la Terra Promesa. Érem quaranta-sis persones. Només en vam sobreviure sis”. El 15 de novembre tindrem l’oportunitat d’escoltar, de primera mà, la història de l’Ousman, el seu exemple de superació, el testimoni d’un noi, analfabet, que va deixar-ho tot per creuar els deserts de sorra i d’aigua fins a arribar al “país dels blancs”, on ha complert el seu somni de ser un estudiant universitari i on ha creat una organització que ajuda a l’alfabetització i l’educació de nois i noies del seu país, perquè puguin tenir les eines que ell no va tenir, eines per poder decidir el seu futur i no haver de patir la història que va viure.
