Des d’aquest 6 de març, Igualada llueix una escultura dedicada a destacar la important trajectòria del músic Jordi Savall, nascut a la ciutat l’any 1.941. Aquest dimecres al vespre s’ha dut a terme l’acte de reconeixement i l’estrena de la figura, comptant amb la participació de l’homenatjat, de la directora de l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada (ECMMI), Maria Queralt Martí, i l’autora de l’escultura, Teresa Riba. Hi han estat presents també les autoritats municipals i un nombrós públic. En acabar, Savall ha ofert un petit recital a l’església del Roser.

Amb aquesta escultura, que ja es pot apreciar al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria, el departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada ha volgut fer palès el reconeixement de tota la ciutat a un dels seus prohoms més universals i que, alhora, pugui servir de testimoniatge futur de la seva figura i obra.

Es tracta d’una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos i que va requerir d’un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això permet que qualsevol pugui asseure’s al seu costat i apreciar els seus detalls.

Jordi Savall: una carrera de gran abast internacional

Especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga, Savall també ha conreat en menor grau el camp de la composició. El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts: primer Hèsperion XX –posteriorment reanomenat Hespèrion XXI– juntament amb qui va ser la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L’any 1987 crea la Capella Reial de Catalunya i, finalment, el 1989 funda l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand.

La seva discografia supera el centenar d’enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox. La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l’any 1992 amb un premi Cèsar de l’Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball «monumental» de recerca musical, que ha quedat recollit en l’obra Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre.

El gener del 2011 va ser elegit membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical nord-americana amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica.

El 2012 va ser guardonat amb el premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. El 2013 va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor de mans de l’escriptor Amin Maalouf, membre de l’Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya.

El 7 d’octubre del 2014 va ser distingit amb la Medalla d’Or que li va atorgar la Generalitat de Catalunya per la seva destacada trajectòria musical i la contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat. Uns dies després va rebutjar el Premi Nacional de Música concedit pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en la modalitat d’Interpretació, responent a les seves discrepàncies amb la política cultural d’aquest ministeri. Darrerament, ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona en Projecció Internacional, ha estat mereixedor de la primera edició del Premi Pau Casals i nominat als Premis Grammy 2018 en la categoria de Millor Compendi Clàssic per Les rutes de l’esclavitud.

És pare de Ferran Savall, cantautor de música tradicional, i d’Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, que va treballar amb seu pare fins a l’any 2008.

Teresa Riba: escultures genuïnament igualadines

La creadora de l’escultura en honor a Jordi Savall és la també igualadina Teresa Riba, autora d’altres escultures molt simbòliques com La Nena i El Nen de la Rambla, o els guardons que es lliuren als Premis Ciutat d’Igualada.

Va estudiar a la facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Llicenciada el 1985 en l’especialitat d’Escultura amb cursos de doctorat, és professora d’Escultura i Dibuix a l’Escola Municipal d’Art i Disseny Gaspar Camps d’Igualada “La Gaspar”, havent obtingut igualment multitud de premis i reconeixements i havent estat membre de jurats en diverses convocatòries i guardons en el vessant artístic.