La tornada de ‘Pantalla Oberta’ aquesta temporada coincideix amb l’arrencada dels primers actes de l’Octubre Solidari, que enguany incideix sobre el fet migratori forçat a causa de la violència. La projecció de Rebelde és una de les primeres activitats i vol convidar i denunciar un tema molt preocupant: la utilització d’infants o adolescents com a nens soldats. Conflictes com el de la República Centroafricana, Sudan del Sud o Sierra Leone han posat, a primera línia, el drama del reclutament de nens i nenes com soldats (són molts més els països, però, des de Colòmbia fins l’Afganistàn, del Txad a la República Democràtica del Congo, etc,…). I en aquesta ocasió, com d’altres, el cinema ha permès visibilitzar problemàtiques socials –o com aquesta- que massa temps han estat invisibles.
En algún lloc de l’Àfrica subsahariana, en un petit poblet, hi viu Komona, una nena de dotze anys que viu pacíficament amb la seva família, fins el dia que és segrestada per l’exèrcit rebel i és obligada a combatre com nena soldat. Per la seva capacitat, en salvar-se, l’anomenen “bruixa de la guerra”. La seva única sortida i amic és en Mago, un xicot albí de quinze anys que vol casar-se amb ella. El seu periple vital i personal (dels 12 als 14 anys), serveix, també, per reflexionar sobre l’estremidora realitat dels milers de nens soldats. Uns conflictes que deriven del colonialisme i les seves seqüeles, tot provocant miserables guerres amb uns únics objectius econòmics (el coltàn, per exemple). A Rebelde, film canadenc, tot plegat se’ns és mostrat, de manera emocionant, mitjançant la veu, els ulls i les experiències de la petita protagonista (Rachel Mwanza), enmig, també, d’una història d’amor entre els dos personatges adolescents que intenten escapar d’un món violent. Rebelde és també, però, una carta d’amor, com una faula, d’una jove mare envers el seu futur nadó, confensant-li amb una immensa tendresa i honestedat tota la veritat del seu passat. Per això, a més de ser un film impactant i pertorbador que retrata injustícies i que inquieta i colpeix, amb els seu realisme, ofereix, també, una llum gràcies a un conmovedor i potent missatge d’esperança, de redempció i d’amor. Amb una excel·lent fotografia i banda sonora, el film fou candidat a l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, va guanyar a Tribeca el premi a la millor pel·lícula i al Festival de Berlín l’Ós d’Argent a la millor actriu per Rachel Mwanza. Una pel·lícula lírica i veraç, impactant i necessària.
La sessió –gratuïta- tindrà lloc al Teatre de l’Aurora aquest dijous 5 d’octubre a les 20h.
