El passat dissabte, 17 de juny, es va celebrar l’onzena Marató de Teatre de l’Escola Municipal de Teatre La Tarima al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, amb la posada en escena de diverses propostes interpretades per un centenar d’alumnes, com El llop fa vaga, Amics a l’Àfrica, La Petra sense por, Hospital tranquil, La mongetera i la gallina dels ous d’or, #no callarem, Mai més, Noel et busca, I.A, Improfighters i Aquí no hi ha qui assagi.
La cita va servir per homenatjar també Anton Font i Bernadet, que va fundar l’escola La Tarima a meitat de la dècada dels anys ’80, amb l’assistència de la regidora de Govern Obert i Ensenyaments Artístics de l’Ajuntament, Maribel Cuadras, i el regidor de Promoció Cultural, Pere Camps. Un vídeo va recórrer la trajectòria humana i professional de l’actor, mim i pedagog capelladí i se li va lliurar també una escultura de Teresa Riba recordant l’efemèride.
Font va estudiar a l’escola de Marcel Marceau i va tenir altres mestres com Etienne Decroux, Italo Riccardi i Jeaninne Grillon. Juntament amb Carlota Soldevila i Albert Boadella va crear Els Joglars. Els primers espectacles van tenir en l’expressió gestual i la mímica el tret definitori, amb una clara significació política de reivindicació vers una Catalunya limitada per la dictadura franquista. Precisament, Font ha estat el major impulsor d’aquesta tècnica i estètica amb la creació del festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El mim. Tot plegat li va valdre ser reconegut internacionalment com l’únic actor català de mim de categoria europea.
La vida professional d’Anton Font es destaca especialment en l’àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana, impartint classes d’expressió a escoles com Layetana, Talitha i Rosa Sensat i fundant, el 1969, l’escola de teatre Estudis Escènics El Timbal, l’escola degana de tota Catalunya.
A Igualada, l’any 1986 es va començar a gestar el projecte de l’Escola Municipal de Teatre La Tarima, que es va posar en funcionament l’any 1988. Un centre formatiu de teatre que Font va dirigir durant deu anys, com també la companyia d’aquest centre teatral de l’Anoia. L’escola ha estat el punt de partida de molts actors professionals que s’hi van iniciar. En la descripció inicial del projecte, Anton Font escrivia que “la Cultura és la inversió més noble i a l’hora més beneficiosa pels pobles, però els resultats són a llarg termini i difícils de constatar-ne concrecions estadístiques, sobretot de mentalitat mercantilista”. El seu lema vital és “no és més ric qui té més diners sinó aquell que no es crea necessitats”, una frase feta que assumeix com a pròpia i que ha marcat la seva trajectòria vital.
