Els premis Sant Jordi, Josep Pla, Mercè Rodoreda i el Pepe Carvalho ja tenen nom propi amb els seus respectius guardonats: Pep Puig amb ‘La vida sense la Sara Amat’, Lluís Foix i ‘Aquella porta giratòria’, Empar Moliner amb ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’, i  per últim Donna Leon guardonada pel conjunt de la seva obra, publica novetat amb ‘Les aigües de l’eterna juventut’. En aquest article teniu referència sobre cadascuna d’aquestes premiades novetats editorials.

‘LA VIDA SENSE LA SARA AMAT’ de Pep Puig (Premi Sant Jordi 2015)

Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat (Proa, 2015) és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.

L’ARGUMENT

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit.

L’AUTOR

Pep Puig i Ponsa neix a Terrassa el 1969. Actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L’home que torna, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors.

‘AQUELLA PORTA GIRATÒRIA’ de Lluís Foix (Premi Josep Pla 2016)

Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d’uns anys inoblidables de l’autor en un diari que ha representat una institució social, que s’ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme de raça.

Lluís Foix explica sobre l’obra: «No és un llibre d’història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat».

L’AUTOR

Lluís Foix ha estat director de La Vanguardia, director adjunt i sotsdirector en diverses etapes des de 1982 fins al 2001. Durant set anys ha estat director de la versió digital de La Vanguardia. És llicenciat en Periodisme i en Dret i ha estat corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert moltes guerres, cimeres, eleccions i conflictes enviant cròniques des de 84 països. És especialista en política internacional i columnista habitual als diaris La Vanguardia, El Punt Avui i Mundo Deportivo. Participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives.

‘TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR’ d’Empar Moliner (Premi Mercè Rodoreda, 2015)

Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant.

L’AUTORA

Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l’any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? , No hi ha terceres persones i La Col.laboradora. Empar Moliner col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

‘LES AIGÜES DE L’ETERNA JUVENTUT’ de Donna Leon (Premi Pepe Carvalho de BCNegra 2016)

Coincideix la publicació d’aquesta nova novel.la amb un nou cas de l’inspector Brunetti, creat per Donna Leon, amb el lliurament del XIè Premi Pepe Carvalho concedit per l’organització del festival BCNegra 2016, i que suposa un reconeixement a la seva tasca com a escriptora i una de les figures cabdals del gènere de la novel.la negra a nivell internacional.

Aquesta nova novel.la ‘Les aigües de l’eterna juventut’  és el 25è volum de les històries que protagonitza el comissari Brunetti. L’escriptora ha declarat que no té intenció de jubilar el protagonista de les seves històries, i ha explicat que amb el pas dels anys Brunetti, paral·lelament amb l’escriptora, ha anat sent cada cop més pessimista des del punt de vista intel·lectual, però personalment feliç.

ARGUMENT

La comtessa Demetriana Lando-Continui confia que Brunetti aclareixi les fosques circumstàncies que, ara fa quinze anys, van marcar tràgicament la vida de la seva néta, en provocar-li una lesió cerebral irreversible. Segons la policia aquella nit la noia es va tirar a l’aigua dels canals víctima de la depressió i de les drogues. Un home begut, Pietro Cavanis, va arribar a temps i va evitar que la noia s’ofegués. Les lesions, però, ja eren massa greus. La comtessa mai ha cregut la versió policial i vol que Brunnetti reobri el cas. Ni la noia ni Cavanis recorden res del que va passar. Així que Brunetti haurà de posar el nas als arxius i racons d’una Venècia envaïda de turistes, recelosa dels immigrants i amb una joventut desencantada i sense expectatives.

L’AUTORA

Donna Leon, d’origen espanyol i italià, va néixer a Nova Jersey el 1942. Va estudiar a Perusa i a Siena, va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d’anglès en diverses escoles nord-americanes d’Europa i d’Àsia. Des del 1981 viu a Venècia, dedicada de ple a les seves dues grans passions: l’òpera i la literatura.

Experta en música barroca, és la productora i consultora artística de la companyia d’òpera Il Complesso Barocco, dirigida pel mestre Alan Curtis. Es reconeix amant dels clàssics Henry James, Jane Austen, Charles Dickens, William Shakespeare i, sobretot, de la novel·la negra, gènere al qual ha dedicat la seva activitat creativa. Les seves novel·les tenen com a protagonista el commissario venecià Guido Brunetti, de les quals Edicions 62 n’ha publicat més d’una vintena.